INDI GRIS

REVISTA UNIPERSONAL DE RECOLECCIÓ DE BROSSA
8. ANY 2000 DIJOUS  20 DE JULIOL
FUSIONA - DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000

NO SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL


INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI

Indio Gris


INDI GRIS Nº 8

Vaig voler saber del temps i des de llavors visc tancat.

Espero haver trobat la mida i la lletra apropiada per a les meves ambicions, que no són poques. Ahir vaig comprar un ordinador portàtil que en altres escrits m’ha regalat.

Em resulta impressionant estar escrivint.

Alguna cosa hauré entès, quelcom de mi hauré deixat al camí per entendre.

ULLS DE SUCRE, MEL, ETERN DOLOR.

2

Estic en mi, estic en mi i amb res en tinc prou.

3

Ja  no puc dir que no puc i l’home que m’acompanya es tranquil·litza, es desploma.

4

Quedar-se quiet, Menassa, que ha de passar el creixement.

 11 de Desembre de 1991

Avui ho he passat fatal. Al matí ben aviat m’ha dit argentí per invalidar el que estava defenent.

M’hauré d’aïllar encara més?
Quin deliri de soletat!
O bé,
quina soletat!
No he comprès quelcom.
No he comprès quelcom de cap manera.
D’argentí ja no en sóc,
espanyol tampoc puc.
Pobre indi, indi pobre,
sense cap pàtria per defensar
sense cap bandera per agitar
sense cap ànima per doblegar.

 5

16 de Desembre de 1991

                Avui entreguem a la impremta el Nº 1 de la Revista L’INDI DEL JARAMA.

Set anys desitjant i després quelcom passa, estic content.

Comunicació amb tots cap a tots, això serà el nostre nou poder.

Pel que fa a la cimera de Maastrich, hem aconseguit el que aconsegueixen els pobres. Tinguem cura.

 6

No vull que facin amb mi el que fan amb tots.

No m’agrada el que fan amb els creadors.

No m’agrada el que fan amb les dones.

No m’agrada el que fan amb els vells.

No m’agrada. Que no m’agrada.

 7

El món no cau.

Sóc jo qui more, cridava el condemnat.

I ningú el va sentir.

8

L’Indi del Jarama, m’ho van dir ahir, és la posada a prova de la raó de ser d’Europa.

9

 Les coses arriben a extrems inabordables.

Vivint sol amb ella, la vida era agradable tot el temps i aconseguíem el gaudi quan a ella li venia de gust.

Una vida ideal per escriure però jo no podia del tot.

Vàrem fer l’amor, vàrem menjar alguna cosa. Ara estàvem a punt de prendre un cafè. No podíem enganxar en cap conversa, estàvem tranquils, agradables.

El telèfon sonava impertinent. Resolíem les trucades ràpidament i tornàvem a allò nostre.

Avui era un dia difícil, no enganxàvem en res, però estàvem allí, semblàvem de pedra.

Calents sí, però frenant amb totes les nostres forces les ambicions de volar, el desig de la transmutació.

Ella es passeja per davant de la màquina d’escriure, vàries vegades. Una de les vegades surt nua del bany fent gestos com d’acariciar-se sense arribar a fer-ho i desapareix per la cuina.

Torna semi-nua, com nua però amb un mocador de seda natural lligat al seu coll, amb dos cafès i un petit cigarret.

Fuma i convida lliurement, fa com si no s’adonés de res. Atén el telèfon i diu paraules inconnexes.

A mi em sembla que ella, mentres parla, m’ensenya els pits insinuant una relació de tres: Ella, jo i el telèfon.

Jo em faig el ximple perquè m’avergonyeix sentir aquestes coses i faig com si escrigués.

Em miro la polla de reüll i em netejo amb una carícia prolongada una fulleta d’herba caiguda, a l’atzar, sobre la meva polla. Com que la fulleta es resistia, primer vaig sentir que estava travessnt per una cerimònia de coronació:

Glòria a la polla del segle i de seguida m’he mullat el dit mig amb saliva i enganxo al meu dit la petita fulla rebel i no me la menjo per pudor davant de la meva dona que, des de l’altra banda de l’escriptori, també com jo, feia com que escrivia.

10

Avui estic derrotat, la màquina està millor dissenyada que jo.

11

 Existeixen esperances per tothom menys per a mi, cridava el condemnat i tothom l’escoltava.

12

 Cada dia que passa sento amb més passió voler ser un gran escriptor. Un escriptor veritablement gran. Escrivint 8 hores diàries tots els dies de la setmana tots els mesos de l’any. Això vull per a mi quaranta anys més, només això.

13

 Me la vaig follar tres dies seguits sense aturar-me a pensar i la polla se m’aixecava cada moment fins al zenit. Al començament del quart dia ella va fer un comentari, o dos, sobre el particular. Una cosa així com: -Quina barbaritat, com estem follant! I, també, una lleu al·lusió a que a Buenos Aires, ens duiem millor sexualment. Jo vaig sentir que ella m’atribuïa una desgana sexual a Madrid que jo no accepto patir, com tampoc puc acceptar que Buenos Aires tingui sobre la meva sexualitat un efecte benèfic.

Però em vaig comportar de manera covarda. No li vaig dir res.

A partir d’aquell moment, el sexe entre nosaltres va canviar de dimensió. La polla, la meva famosa polla marinera, va desaparèixer i varen començar a tenir una dimensió espectacular les meves mans, les seves mans, les nostres llengües.

Gaudíem com porcs gaudint però al no voler reconèixer en nosaltres l’aconteixement d’una trasmutació sexual, caminàvem per la casa com si estéssim enutjats, com si el gaudi fós una condemna.

QUADERN D’ECONOMIA POLÍTICA – OCTUBRE DE 1991

14

Millor que dir és fer. Millor que prometre és realitzar.

15

 Els únics privilegiats són els nens, si segueixen sent nens.

16

Avui m’agradaria explicar amb tot luxe de detalls la vida econòmica d’un psicoanalista director d’una Escola de Psicoanàlisi. Sense por als meus col·legues, sense por a Hisenda.

La meva economia actual (1991), almenys en entrades i sortides, és la següent:

N’ENTRA UN MUNT, SURT TOT; més que una empresa, una cloaca primitiva. Entra tot, surt tot. No hi ha assimilació, no hi ha procés. Ningú pot dir: ha passat el temps, hem crescut.

17

He complert fa molt poc temps 51 anys i espero, a partir dels 55 anys, guanyar els mateixos diners amb la meitat de treball. Si al contrari segueix la demanda social de que jo segueixi sent un treballador a temps complert, m’agradaria invertir en negocis que funcionin o donin diners fora del camp de la poesia.

I encara que pugui, tremolo, no sé si per por a no poder o, precisament, aquesta vegada, por, terror a poder.

18

No tot es resol pensant en l’Èdip. Hi ha coses de la infància que queden a la infància.

Jo també sóc un estúpid crònic i em veig, dins d’uns anys, treballant menys, escrivint més, gaudint de tot quan, en realitat, treballaré cada dia més i una mica millor, escriuré com sempre el que es pugui i seguiré gaudint del mateix de sempre.

19

Els diners són brutals però possibles. El desig, també, és brutal però impossible.

20

 Són uns bons diners els que es guanyen treballant com a psicoanalista però també, és cert que el 90 % del treball d’un psicoanalista és insoportable per a qualsevol mortal que no ho sigui.

Els diners que costa ser un psicoanalista s’ha de descomptar dels diners que es guanyen, com es descompta la llum benefactora, l’aigua inevitable.

21

Ella està totalment equivocada i tot just són les 8 i 30 del matí.

22

 L’únic fil poc ferm del sistema és que vivim dels neuròtics, gent, en general, com jo: molt inestable. I al tenir aquesta vegada 51 anys no m’hauria d’equivocar en res del que faig avui. Ja que avui, per a un home de 51 anys, també, és demà.

23

 La soletat que temo és quedarme sense follar, sense ganes. Els diners poden comprar amor però no en el meu nivell. Sense por, sense culpa, sense remordiments volia dir sense sexe.

Era així de fàcil. “Sense sexe tot sortiria més barat” volia dir sense culpa, sense por, sense remordiments.

24

Ella, per a ser una dona, m’ha de fer desaparèixer. M’hi he d’acostumar. Per fer-me desaparèixer i que jo desapareixi m’ha de pagar i d’això viuré.

Estimar, estimaré als nens, a les revolucions.

25

 Com fer per tal de què surti de mi el tro sonor.

Em paguen per tenir davant de mi gairebé tot l’horror. És a dir, em paguen per a què no em fiqui amb l’horror. Així, que voler disminuir l’horror barrejant-lo amb la meva bellesa o la bellesa de la poesia és un error.

26

Jo no podré el mateix que puguin d’altres. Això ho he de saber per endavant.

27

 POESIA DELS TALLERS ‘GRUPO CERO’

En aquesta nova secció espublicarà, sempre que es pugui, un poema escrit per algun dels integrants dels tallers de poesia.

 ON MAI EM VARES ESPERAR

 “L’ànima no s’arruga” Indi Gris

Estic on mai em vas esperar,
coses absurdes són les que m’esglaien.
Cos que polsa al so de sols abismals.
Centelleig de llum,
constelació que sempre muta.
La meva pell de be estripo
i pugnen per sortir milers d’agulles
Amb Tiresias de la mà caminem
cap aquella llum,
transferible del llenguatge.
La seva mirada deté el temps.
Tots els moments es nuen davant teu,
ballarines de cartró fugen de l’escena,
humans agafats de la testa com els gats
o penjats de ganxos com bèsties
com amos absoluts de la mort.
Passeja per la ciutat el seu ampli domini.
Enllaça extensos collarets d’esperança,
quan m’acull l’erm desert
dels teus ulls ennuvolats a l’ocàs.
Vull veure’t renéixer de les cendres
que tiris el teu cabell cap endarrera amb decisió
gest humà.
Que sacsegis la lenta monotonia
dels teus vicis,

que vinguis a rodejar aquest buit
que sento aquí, entre els meus pits secs.
Que formi la seva aura un sol
per esquerdar la neu de la meva ànima.
que quallin les febres de vint primaveres
que em lliguin al misteri
de la teva veu, viva.

 OLGA DE LUCÍA, JULIOL DE 2000

PER SEGUIR VIATJANT
TAMBÉ ÉS UN LLIBRE

MAI VA PASSAR
NO ESTÀ PASSANT
NOMÉS ES POT LLEGIR

 28

20 de maig de 1995, Madrid

Estic a punt de decidir no fer més esforços per tal de què les situacions arribin a realitzarse de la millor manera possible. Sento haverme passat tota la meva vida, gairebé 55 anys, tractant de retocar la realitat per a que fos més bella, delicada o humana. No puc més. Vull viure els darrers 50 anys que em queden de vida sense ocuparme deres més que de viure.

Prendre el meu cafè al matins sense cap altra preocupació que prendre el meu cafè als matins i si el món comença a decaure des de aviat, jo decauré amb el món però a partir d’ara no penso, de cap manera, sostenirlo.

 29

Una de les coses interessants que em passen, i ja estem al 95, és que mai em sobren diners i aquest és un dels motius pels quals he decidit pensarho tot de nou. Un altre dels motius és que no em sento estimat per la gent que em rodeja, que viu de mi. I un altre motiu és que em sento molt estimat per la gent que em rodeja, que viu de mi.

30

Diumenge 21 de maig de 1995

Ara ja són les sis i mitja de la tarda i espera encerta la quiniela de futbol i amb part d’aquests diners fer publicitat per a la fira del llibre.

Em miro les ungles per saber si tinc bona circulació o si l’oxigen m’arriba a les parts distals del meu cos i penso, serenament, que un bon ‘polvo’ és sempre, curatiu per l’ànima i, també, alguna cosa per a la respiració.

El dijous passat vaig tenir una gran trobada, malgrat que entre les tres dones amb les quals em vaig trobar feien més de 120 anys.

Tot fou delicat, subtil, suau. El gaudi, si n’hi va haver, fou tot salut, ni una gota d’aire de més. Sense necessitat de que hi hagués adecuació o acoplament, hi hagué armonia i això sempre és bo per a la poesia.

El divendres, quan arribaren els 10.000 exemplars d’Extensió Universitària, vaig sentir que els meus desitjos, a vegades, es complien amb alguna celeritat. L’exemple d’Extenió Universitària fou meravellós: El 30 d’Abril vàrem fer la reunió per explicar la idea i el 20 de Maig ja estava la revista editada. Esplèndid, el dilluns vàrem començar la seva distribució gratuïta.

31

 Dilluns, 22 de maig de 1995

Avui, mentres em banyava, he fantasiejat que la meva dona hauria de reprendre la seva anàlisi. Pel que fa a mi, al mirarme al mirall, no m’he vist ni jove ni vell, però he tingut pensaments entorn del sexe vulgar i el sexe dels grans homes i no he trobat, almenys en aquesta hora del matí, cap diferència.

32

El Govern Espanyol ha trobat una manera per eliminar les màfies que trafiquen amb inmigrants, això és, eliminar a tots els inmigrants.

 


Indi Gris