INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 7. ANY 2000 DIJOUS
13 DE JULIOL
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
INDI GRIS Nº 7
1
Estic en baixa forma amb les dones.
Estic en baixa forma amb la poesia.
A mi no m’enganya ningú, estic en baixa forma.
Avui mateix començo la meva psicoanàlisi al ‘Grupo Cero’ amb l’intent manifest d’aixecar la punteria en l’amor, en la poesia, el restant, tot el restant, ho entrego perquè sigui possible la cerimònia.
El que està estalviat, estalviat està. Ara s’ha de gastar.
Ànim, aixeca’t! I Ànim es va aixecar.
2
Ara em toca envellir i quan m’ho vulguin donar tot, també, tindré paraules escrites, quelcom a dir:
Servents
de l’amor
Ha arribat el poeta
El nexe veritable.
3
Prou
de comptes vol dir
obrin pas que ve el poeta.
Prou de comptes vol dir
el poeta coneix
el resultat de tots els comptes.
Prou de pobresa vol dir
el poeta és exquisidament ric.
Prou de pobresa vol dir
el poeta ensenyarà els misteris de la riquesa.
I
quan algú pregunti pel cos del poeta
mostrarem una habitació plena de monedes d’or.
El cos del poeta jeu a mil quilòmetres de profunditat o, bé,, navega a les altures, és sempre inabastable.
4
Se’m barregen la vida amb els somnis, els somnis amb la mort.
Aborigen trossejat per la cultura, toco fons.
INDI GRIS saluda al seu progenitor, L’INDI DEL JARAMA, i recomana l’editorial del Nº1. Gener-Febrer 1992.
-L’INDI DEL JARAMA neix lliure
Estima la col·laboració però no la necessita.
-L’INDI DEL JARAMA, com vostès noten, metàfora del que encara impossible es fa cançó.
-Escric des de les secretes entranyes d’un negre vibrant. Em dirigeixo cap a totes les direccions i, també, cap amunt però en mi, hi ha alguna cosa que cau, alguna cosa que no deixa de caure.
-Vaig néixer a la vida a la ribera del Jarama.
-Caigut o elevat mai ho vaig saber. Però, no obstant, la JOTA de Jarama em va recordar el desert i allà, em vaig anar quedant en aquella algaravia, en aquell ball quiet dels segles jo, també, era com el Gran Inca, fill del sol i l’or em pertanyia perquè l’or era la suor del sol, aquest poema.
Aquesta
vegada sóc l’indi que no farà la guerra.
Aquesta vegada sóc l’indi que no sotmetran.
Aquesta vegada sóc l’indi que parla les paraules.
Aquesta vegada sóc l’indi que s’allibera en versos.
No
veieu que ja no queden punyals als meus ulls
ni llances a cavall corrent cap a la mort.
No veieu que Crist ha caigut dels Andes,
que ja no queden, en els meus ulls, plegàries.
Aquesta
vegada sóc l’indi que ve del futur.
No tinc tresors per guardar, ni temples,
ni dones enamorades, ni terres fèrtils.
No
faré la guerra ni l’amor ni escaparé covard.
Provinc de submergides Atlàntides del verb.
Sóc l’indi poeta, aquesta civilització impossible.
5
Estic content, l’escriptura encara que del passat, a vegades és, directament, el futur. Estic molt content.
6
10 de Desembre de 1991, Arganda del Rey
Penso que les meves grans cavil·lacions acabaran emmalaltint a la gent que m’envolta.
He de parar amb la grandesa i tenir només cavil·lacions que seria, directament, una malaltia, almenys, mental.
He de parar amb les cavil·lacions i tenir només grandesa que seria, sobretot per a mi, una novetat.
7
ELS NENS HO PODEN TOT
ENTRE NENS I A NIVELL DE NENS.
8
He de fer algun exercici o esport o joc o amor que m’allunyi per un temps del meu treball. Tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.
9
Hem d’insistir en la salut dels nens.
Que escriguin poesia està molt bé.
Que es fiquin en els negocis que financien la poesia, per entorpir-los, està molt malament.
10
NENS FINS A 35 ANYS:
Abans de copejar la porta de Casa vostra, copejeu primer la porta de l’Estat, de la Cultura i així podreu sortir de la vostra Casa al Món sense necessitat de copejar la porta.
11
Un pare enfront d’un fill. Són dos monos.
Cap dels dos sap quin és el seu proper pas.
12
A partir de l’1 de gener de 1992 tot canviarà.
He de renunciar, per ara, a tot creixement exagerat. Però un cotxe, encara que sigui petit, he de tenir.
13
DINERS = TREBALL = TEMPS
DINERS = TEMPS = POESIA
DINERS = POESIA = AMOR
DINERS = AMOR GENS DE DINERS = GENS D’AMOR
14
Estic
enamorat de mi mateix
i del món, en menor grau
ja que la veritat ens diu
que el món viu coixejant.
Estic
enamorat de mi mateix
i de la flor, en menor grau
ja que encara que bella i diferent
marcida more a les meves mans.
Estic
enamorat de mi mateix
i del sr. Presi en menor grau
ja que, políticament,
ha pixat fora del test.
Estic
enamorat de mi mateix
i de la meva estimada, en menor grau
ja que els meus versos li han donat vida
i ella, la pobre, estima els meus llavis.
15
Tinc por de que la meva dona llegeixi el que escric i llavors no escric, cridava el condemnat.
Desig gris d’explicar el que mai va passar.
16
Si
deixo que em donin estrebades em trenquen.
No saben que sóc un diamant en llibertat.
Només lluentor a l’aire.
DE NINGÚ PER A NINGÚ I LA LLUENTOR SERÀ ETERNA.
17
Jo, també, tinc els meus fantasmes, la meva família bona i la meva família dolenta. Sóc un treballador, pateixo el que pateix tothom que treballa: venc el meu temps per diners, sóc un obrer aquí, aquí una prostitura.
Doneu-me el vostre temps i construiré un imperi, cridava el condemnat. I l’home aquesta vegada, demanava bé perquè només pels temps paga la burgesia, talent i aquestes coses es negocien, el temps no.
El temps només es ven, només es pot comprar.
18
Si als 30 anys em feia xupar, als 60 hauria de deixar que em regalin un palau. Si encara només em faig xupar, poc he progressat.
19
La vida mateixa em fou oferint les sortides que jo no trobava.
Ara li dec tot a la vida.
20
Estimada, recordo haver sigut aquesta llum desviada que tot ho tocava. Després, també, vivim de l’amor.
21
Ara hauria de fer el que ja està fet.
22
He donat una volta per algunes pàgines de psicoanàlisi i altres de poesia, a la red, i ha sigut sorprenent: m’he sentit el pitjor, el més lleig, el pitjor aconsellat, el solitari, el pobre, ho vull dir sense rodejos, m’he sentit un desgraciat. Un home que ha treballat part de la seva vida (tot just ara faré 60 anys el 19 de setembre) per aconseguir alguna cosa i després el que ha aconseguit és res, gairebé res.
L’enveja va estar a punt de paralitzar-me. A punt vaig estar de suspendre la sortida setmanal de l’Indi Gris per creure-ho inútil. A punt vaig estar de detenir el meu pensament i vaig deixar d’estimar, hi va haver un instant que no vaig estimar a ningú.
Desprrés em vaig dir que jo, els meus companys, teníem més frases que el Banc Central bitllets de 10.000 i això, em va tranquil·litzar.
Els mateixos comptes que havien produit les paràlisis per enveja eren ara portadores d’alegria. 400 entrades a la pàgina on està l’Indi Gris en quatre setmanes significaven 400 vegades més d’entrades a la pàgina que fa quatre setmanes.
I després l’Indi Gris feia que, al menys, una pàgina d’Internet fos de continguts, encara que parcial.
M’agradaria fer de l’Indi Gris, una revista de veritat.
Amb seccions, editorial, comentaris de llibres o espectacles i agenda d’activitats.
Les seccions podrien ser:
LA POESIA I JO
LA DONA I JO
EL TANGO I JO
LA POLÍTICA I TU
LA CIÈNCIA I EL MÓN
LA MALALTIA I ELS MALALTS
Ho acabaré reconeixent, sóc un home sense entorn, moltes de les meves millors idees només serveixen per a que juguin una mica els nens de l’orfanat i, pensant i pensant, oblidin la seva pobresa.
Però aquesta vegada ho faré bé. Faré servir els propers 25 anys de la meva vida per tenir una bona pàgina a Internet, amb tota la meva obra, l’obra dels meus companys i mestres i amb tres milions de lectors per setmana. Llavors, només llavors, sentiré que sóc un geni, de veritat, un mestre de la parla, un servent de l’escriptura.
Vostès mai comprendran el que va significar per a mi, rendir-me als encants de les noves tecnologies.
Però ara estic rendit, m’hauria de posar a estudiar alguna cosa, deixar que algú m’ensenyi alguna cosa, deure-li al món alguna cosa més, per seguir tenint motius, per seguir pagant.
Una vegada més em toca trobar el meu lloc en un territori que desconec, una vegada més ens guiaarà la poesia.
Però sabem que la poesia no començarà el camí sense abans veure’s totalment rodejada d’estudiosos, de treballadors.
Dóno per començada la meva nova tasca i prometo: en tres anys sabré construir una bona pàgina i faré anar a la perfecció el meu propi ratolí.
Gràcies a tots el que existien abans que jo.
Sóc una mica nou i una mica babau en tot això, però quelcom porto amb mi de treballs anteriors:
Alguns dibuixos, alguns quadres, alguns poemes, algunes institucions, algun saber.
Amors, més de mil i somnis un bilió.
Encara que nou i una mica ximple, si em donen 25 anys, jo aposto per mi.
INDI GRIS, LA SEVA ALTA DEFINICIÓ VE DEL FUTUR.
PREMSA ÉS PODER.
