INDI GRIS

REVISTA UNIPERSONAL DE RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 6. ANY 2000 DIJOUS  6 DE JULIOL
FUSIONA - DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000

NO SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL

INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI

Indio Gris


INDI GRIS Nº 6

1

Any 1991, 21 de Juny

Sóc feliç, sense moure’m, el món es mou.

Sóc un tarat feliç.

2

 Conformar-me amb l’alegria del ja donat, és donar un pas.

3

 S’ha d’atacar amb força tot desig de pobresa i la pobresa desapareixerà.

El centre de l’energia quedarà arreglat en uns dies, després serà tot grandesa. Grans pàgines blanques de la història tacades amb els meus versos.

5

 Hi ha una llibertat que neix amb els comiats.

Ulls de neu, alpaca del temps, ant de llum.

6

 Com transmetre el que no coincideix amb la lletra.

Amb estil, és a dir, alguna de les costums de la paraula.

7

 En realitat la vida no es pot resoldre.

La vida es viu, es pateix, això és tot.

Per ser una mica feliç, a més de la vida s’han de tenir altres coses.

LES BÈSTIES TAMBÉ TÉNEN VIDA.

8

La psicoanàlisi no és en si mateixa si no hi ha subjecte psíquic que ho permeti.

El psicoanalista poc hi té a veure amb aquest punt.

9

He de poder definir clarament el projecte i després tot serà relativament fàcil.

 10

Fa uns dies sento una sobrecàrrega emocional però un fort alleugeriment en l’ordre econòmic.

 11

8 de Juliol de 1991, Arganda del Rey

Ahir es varen endur pres en Pablo per escapar-se amb la moto a un alto de la Guàrdia Civil. El varen emmanillar. Va ser brutal, sense conseqüències molt greus. Alguns magolaments però podia haver sigut mortal.

Quan havia aconseguit escapar es va entregar, pensant que la moto havia quedat enrera i com que la moto era d’ell i no estava fent res dolent va tornar.

La Guàrdia Civil, vagi a saber pensant en què, el va tirar a terra, li va pegar tres o quatre puntades de peu al pit, el van insultar una mica i després el van emmanillar i l’apuntaren amb una pistola.

L’esglai del ‘pibe’ fou brutal.

No sé si esperaré l’horror per tenir-lo.

12

He d’acceptar haver sigut envait per les tonteries dels diners. Però, no obstant, he de saber que els diners superficialitzen tot concepte, tota realitat.

13

Sóc un estranger, per poder alguna cosa he de tenir els meus assumptes en regla. Els meus papers, els meus impostos en regla. I així aconseguiré no caure del tot.

I quan algú em pregunti quina és la meva pàtria jo contestaré que pago els meus impostos a Espanya. Aquest deu ser el meu pais, diré. 

14

Ull de llum oberta, enamorada.

Lluny de mi torno a trobar-me amb l’ésser de la nit.

 15

ANY 1991, MES DE JULIOL

Una filosofia del gaudi es fa, absolutament, necessària, més enllà dels 50 anys.

Quelcom s’ha aconseguit i això és el que ha de ser gaudit.

En quant al treball, no espero més del que ja he guanyat. La resta del treball l’aniré cobrant una vegada realitzat.

 16

SÓC AQUEST SOLDAT QUE ESTAVES ESPERANT
NO TINC RUMB NI PASSAT, POESIA,
ESTIC AQUÍ, AMB TU, PER SEMPRE.

17

I així es va forjant l’esdevenidor psicoanalític.

Vertigen del lloc efímer.

Vaig darrera teu per després deixar-te. Bestial.

 18

ANY 1991, 22 D’AGOST

En 15 d’exili a Espanya, he publicat 13 llibres, ja podria estar content.

19

Un psicoanalista, almenys, ho ha de semblar.

El que no ho sembla, quan parla, no ho és.

20

Així que he de deixar de pensar el temps i he de pensar els diners que, també, són psíquics.

21

Vaig tenir sort, ho he de reconèixer, almenys tres vegades. Sense aquesta sort tot hauria sigut pitjor.

La meva primera sort fou començar la meva psicoanàlisi als 18 anys.

La meva segona sort fou dedicar-me a la psicoanàlis.

La meva tercera sort fou no abandonar mai la poesia.

22

Veieres el color ardent que tenia als meus ulls.
Estava enamorat.
T’estimava com quan les mans de l’ocàs
S’entreguen al poema.

23

Ja no sóc un gegant
que ve de muntanyes.
Ni l’ocell vibrant
que va travessar el no-res.
Vinc de la vida comú
de l’opi quotidià.
Vinc de la fam i de la gola
del centre mateix de l’amor.

No sóc molt dur
ni tan sols un tou
més aviat acostumo posarme invisible en la vida.
Res em toca, res assoleixo
i d’humà em queda:
morir de cop aquí
posar un punt.

24

SI NO VULL VEURE
ESTIC OBSTACULITZANT EL CAMÍ DE COMPRENDRE
EN DEFINITIVA NO VULL CONCLOURE.

25

Aquesta vegada m’allunyo d’allò comú, d’allò pobre, mes no m’apropo a res.

26

Les xifres es combinen, els càlculs funcionen.

Sense culpa, sense remordiments. La fruita ha engreixat per les pluges a temps, sense aditius.

27

-Sempre es cau, petit querubí, així que les caigudes no es compten.

28

Avui faig 51 anys. Avui comença la segona meitat del meu primer segle de vida i puc dir que he aconseguit el que s’aconsegueix i no he aconseguit el que no s’aconsegueix.

Tinc fills i amors i cadenes i preocupacions i tot m’ho mereixo.

També, tinc versos i llàgrimes per a la revolució que va fracassar aquest segle.

I vaig comprendre, amb por, que sempre es cau encara que ens elevem.

29

He d’analitzar molt bé la qüestió.

Ningú pot cuidar dels fills d’altri a menys que sigui una institució que se n’ocupi.

Així que fins a la majoria d’edat no li deixo més els fills a ningú que no sigui una institució que se n’ocupi:

Escola, Institut, Ajuntament, Esglèsia.

Entenc, no obstant, que enarborant la qüestió, no arribaré mai a la qüestió.

30

L’INDI DEL JARAMA.
EDITORIALS 1992-1997.

TAMBÉ ÉS UN LLIBRE.

AI VA PASSAR
NO ESTÀ PASSANT
NOMÉS ES POT LLEGIR

31

29 de Setembre de 1991

Un pla d’inversions per a mi, ho he d’entendre, és un pla de treball. Faig alguns comptes però em sento un penell d’una banda a l’altra segons la direcció, la força dels vents.

Hauria de poder ser una gran embarcació que decideix amb anticipació quan salpar, quan aturar-se, per a què els vents, la seva força, la seva direcció, deixin de tenir importància.

Després dels diners, encara, queda un món molt gran per ser pensat.

Petits asteroides catapultats sense pietat, omplen la nit de lluernes.

32

Avui he decidit viure 40 anys més del que tenia pensat viure.

Les meves inversions immobiliàries poden esperar.

Si em segueixo resistint tant, alguna cosa es trencarà.

El jardí del poeta és la meva pròpia ànima, per ara jo no necessito cap altre jardí.

33

ON ESTAN ELS HURACANS QUE HE VENÇUT

 34

CAP A UNA VELLESA SENSE DOGMES
L’ÀNIMA NO S’ARRUGA

35

No puc estar d’acord amb els motius pels quals vaig sobrenomenar a INDI GRIS, amb allò de revista uniopersonal de recol·lecció de brossa.

Revista perquè podria arribar a ser-ho

Unipersonal perquè l’escriuria personalment

Recol·lecció de brossa al·ludiria a que tot el material sortiria dels escrits inèdits, manuscrits des de l’any 1976 fins avui, sobretot aquests escrits que ningú sabia perquè, havien sigut descartats de totes les publicacions anteriors.

La idea era bona, però...

Allò de revista que passi perquè d’això quelcom n’entenc, però allò d’unipersonal ja em fa una mica de vergonya, perquè si bé es tracta dels meus escrits i jo els he de passar a màquina cada setmana, la quantitat de persones que treballen per a fer possible INDI GRIS, és al·lucinant. 8 traductors i 6 ajudants, 3 maquinistes, 2 corresponents i els companys del Grupo Cero que, entre tots deuen sumar com a cent.

És a dir que unipersonal dels collons.

Respecte a allò de brossa, hi haurà brossa perquè hi haurà material mai publicat, però avui vull dir-ho així: dins d’INDI GRIS, hi haurà material publicat prèviament ja que entre aquest material publicat hi han escrits bells i en certa mida insuperables, també, meus però de molts Altres.

Ara sí, ara estic content.

36

Treballar de psicoanalista és, per ara, el millor que puc fer, la resta es farà sol, tal i com vingui.

 37

DIA ANTERIOR

Dimecres 5 de Juliol de 2000

Avui m’ha regalat un preciós ordinador portàtil i he promès abandonar la meva petita màquina d’escriure en la qual, tranquil·lament, he pogut escriure 10.000 pàgines de les d’abans (holandeses a doble espai). M’adono que si sóc capaç d’abandonar aquest passat gloriós, tindré futur.

 38

PREMSA ÉS PODER

Una salutació i la meva enhorabona als companys del ‘Grupo Cero’ que tant i tan bé treballen per fernos conèixer i poder gaudir de la psicoanàlisi.


Indio gris