INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 5. ANY 2000 DIJOUS 29 DE JUNY
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
1
5 DE FEBRER DE 1984, MADRID
Estimada Mare:
Mai tantes ganes de tornar a l’Argentina, mai tan impossible.
Estimada mare, estimada, tinc tantes ganes de veure’t.
Això faré. T’aniré a veure. D’aquí poc temps t’aniré a veure, ja ho veuràs.
Si vinc cap al mes d’abril, aquí no se n’adonarà gairebé ningú, Setmana Santa, tothom de vacances.
Em sembla que acabo de tenir una molt bona idea. Ara mateix li escriuré una carta a la Norma i una altra a Roberto Molera i parlaré amb ‘Biblioteca Nueva’ per 100 exemplars del meu llibre L’OFICI DE MORIR –diari d’un psicoanalista-.
Una fort petó, que aviat em faràs a Buenos Aires.
2
Estimada germana Norma:
Per fi he decidit anar a visitarvos a Buenos Aires. Un viatge curt de quinze dies.
Creia que t’escriuria una llarga carta però, ara, m’he quedat sense paraules.
Una forta abraçada, el teu germà Miguel.
P.D. El viatge serà a l’abril del 85, si tot em surt bé, i si tot em surt malament viatjaré al Juliol o a l’Agost del 85. Vindré de qualsevol manera.
3
No em puc moure de la cadira on ni tan sols estic assentat còmodament.
El món m’espera però jo, també, espero que el món es rendeixi davant meu.
El món, aquí estès, sobre el meu escriptori.
La idea d’anar a Buenos Aires, em va tornar boig.
4
SI
ENCARA NO HAS LLEGIT
LA NOVEL·LA “EL SEXE DE L’AMOR”
ENCARA NO HAS CANVIAT DE SEGLE.
http://www.grupocero.org/editorial/editorial.htm
http://www.grupocero.org/editorial/editorial.htm
MAI VA PASSAR
NO ESTÀ
PASSANT
NOMÉS ES POT LLEGIR
5
Res de capricis o em moriré ràpidament.
Aquesta vegada hauré de dir que no a tot, també a mi.
Tinc tots els fils de la meva vida fluixos. Ja no controlo res, ni tan sols el moviment dels meus ulls.
Amor, amor, dolça esperança abandonada.
6
Què fer amb Déu, quan ja no existeix ni per als famolencs?
7
Hi ha coses que no es poden fer, no perquè siguin difícils sinó perquè no s’han de fer.
8
Sóc espanyol, m’agraden la cervesa i l’aire.
Camino per Madrid com si fos un home i,
no obstant, duc una pèrdua a la mirada,
una pròpia manera de caure, d’estimar la vida.
9
El que a mi em passa és que, entre altres coses, tinc 43 anys.
43 anys i el peix sense vendre, quina barbaritat.
10
-Qualsevol història que sigui capaç d’explicar de la meva vida sempre sembla una història increïble. Sóc un home però com si en fos deu, per això ningú m’estima.
Aquesta vegada no em vaig poder contenir i li vaig preguntar:
-I vostè, què hi guanya?
-La voluntat suprema de morir content, no per haver viscut la meva vida sinó, precisament, per haver viscut deu vides.
No vaig entendre res i vaig proposar continuar la pròxima.
11
Diumenge 29 d’abril de 1984.
Avui m’he aixecat a Arganda del Rey, vol dir que s’ha efectuat la mudança.
No he pogut escriure res. Un dia mort per al pensament, un dia, tot el dia, fet servir per viure.
12
No
et giris, amor meu,
Darrera hi ha l’exili.
La fredor d’un solitari
petó amb la mort.
13
Ara he de saber que ningú, des que estic a Madrid fa 8 anys, ha fet res, exactament, al meu favor.
Avui ho sé. O començo jo mateix o no hi haurà al meu favor.
14
Començo per patir els cruels beneficis de viure a 27 quilòmetres de Madrid i treballar a Madrid.
15
11 DE MAIG DE 1984, ARGANDA DEL REY
Torno a estar viu. Avui he canviat la cinta de la màquina d’escriure i he decidit produir:
NOTES DEL CAMP PER A LA CIUTAT
Començaré dient: ja res perdurarà de mi en la ciutat, res, només la lletra a lletra del meu cant.
16
El ‘Grupo Cero’ ha de poder publicar una revista de Poesia i Psicoanàlisi que s’anomeni:
ARGANDA
DEL REY
UN TOC PARISENC
A LA PROVÍNCIA DE MADRID
A poc a poc ho aconseguiràs tot de mi.
Per ara em tenen cultivant perles negre a l’Atlàntic, com si encara fos aviat per començar a viure.
17
M’acosto laboriosament al mar i em pregunto:
-Què serà de mi quan tot estigui dintre meu?
Ella em mira com si no em cregués. Li ensenyo les dents i li dic:
-Estima’m com si fos un gos, un lladre. I ella m’estima, troba barroers els meus arguments però m’estima.
18
El
glaç del teu esglai era evident.
Aquesta cosa cega ens pertany, mare,
Som els fills de la mort.
19
Pare
quin record hauré de recordar?
quina calor entranyable s’haurà de produir?
20
Carns
a punt d’esclatar
i bogeries,
això és el que em guia.
Pujo i bajo
des de qualsevol altura.
Si no surto volant
si no caic un dia
és per la manera que tinc
d’unirme a les paraules.
M’acantono amb elles
o volant
em congelo en un punt.
21
Tolerar
haver perdut
i allí s’aturarà
el sofriment de l’exili.
22
Cada día que passa m’estimo més Madrid. Amb el temps només escriuré poemes i això, me n’adono, m’ho donarà Madrid.
23
LA
VERITAT EN PSICOANÀLISI
FRASES
-La veritat és una construcció.
-El pagament al psicoanalista és el que suspèn, en ell, la seva manera quotidiana de desitjar.
-Tota veritat és produïda per ser transformada.
-Lacan relaciona veritat amb pulsió de mort.
En aquest dit, tota veritat és puntuació.
-La veritat s’experimenta. Per això que el pacient, en transferència, experimenta la seva veritat i la transforma.
-A vegades és necessari descoratjar al pacient, assentar-lo mai.
-No es pot perseguir una veritat.
-La veritat per al subjecte psíquic és la veritat de castració.
L’INCONSCIENT POLSA
PERÒ NOMÉS AL DIVAN.
24
EL DIA ANTERIOR
No vull parlar de futbol, no vull, no vull, però quelcom he descobert i ho he de dir.
La Selecció Espanyola de Futbol no passa de quarts perquè els seus entrenadors així ho volen.
L’exemple de Clemente és esfereïdor. Fou l’inventor de la guàrdia pretoriana, que sabia jugar molt bé de mig camp cap endarrera.
I Camacho és l’exemple de la bondat suprema. En els suposats dos errors que poden fonamentar el fracàs, aquesta vegada, la sortida en fals de Molina i el penal fals de Raúl, en tots dos hi va tenir a veure la bondat extrema de l’entrenador.
Ni Molina i ni tan sols Cañizares haurien d’haver sigut els porters de la Selecció Espanyola, el lloc era de Casillas, amb claredat, un entrenador ha de triar el que puja i no el que es manté sempre al mateix nivell o baixa.
Pel que fa al penal de Raúl, ja havíem pres la decisió de què Raúl no tirés més els penals i va començar a tirarlos Mendieta amb molt d’èxit.
És a dir, que l’entrenador sabia, quan Raúl es va disposar a tirar el penal que no seria gol, però no va poder impedirho. Espanya en futbol no està preparada per guanyar, necessita psicoanalitzar-se. Com a mínim els jugadors i l’entrenador de torn.
Pel que fa al President de la Federació deu tenir molta influència, fins i tot mafiosa, per mantenirse en el càrrec malgrat perdreho gairebé tot des de fa varis anys.
25
Pel que fa a la història dels pobles tot jove ha de saber encara que sigui nacionalista o president, que la poesia és la única història veritable dels pobles. La història dels llibres d’història és la història dels guanyadors. I no penso donar més consells. Voleu comprendre la història dels pobles? Doncs bé, llegiu poesia.
26
Al Govern actual d’Espanya, l’avisem que res d’aconseguir el nivell zero, que el nivell zero és nostre.
27
Felicitem al ‘Grupo Prisa’ per creure que seran amb el temps bons competidors del ‘Grupo Cero’, per ara no ens queda cap altra cosa que esperar i alentarlos.
MAI
VA PASSAR
NO ESTÀ PASSANT
NOMÉS ES POT LLEGIR.
28
França proposa la creació de l’imperi franc-germà, per poder governar sense esforços Espanya, Portugal, Itàlia i altres països petits d’Europa i posats a fer trencar-li el cul a Anglaterra.
En això de trencarli el cul a Anglaterra estem gairebé d’acord però governar Europa com si fos un poblet francogermà no ens sembla del tot bé.