INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 4. ANY 2000 DIJOUS 22 DE JUNY
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATALÀ
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
1
Altra
vegada el deliri de les roses em tenalla.
Cent
cinquanta cridades d’atenció en tan sols dues setmanes, una mica
m’impressionen.
En
una carta em diuen mestre, en una altra em diuen cruel.
Bé,
si no es posen d’acord acabaré fent les coses com tothom: només una mica i més
o menys malament.
Una
crueltat, quan es tracta de les paraules, sempre requereix alguna mestria.
I
la mestria sempre és cruel.
2
ULLS
DEL MÓN
ESCOLTEU-ME.
3
He
rebut una carta. Bella i contradictòria alhora que, en principi, abans de
contestar, publico “íntegrament”.
“Després
de llegir la revista INDI GRIS N2 M’atreveixo a escriure’t.
Madrid, 10 de juny de 2000
Estimat
mestre: (afegit al final)
D’ara
en endavant em sembla que et toca sense nom, sense referències històrico-anecdòtiques,
gairebé sense veu.
Han
passat segles des de la darrera carta.
Hi
van haver aconteixements que, donada la fragilitat del casc i la maregassa en què
ens movem, podrien haver-nos fet malbé si no hagués sigut per la teva perícia
al timó.
Vinguin
a mi els fantasmes, les disfresses, les ombres, l’horitzó està esclarit.
Ja
vaig escriure des de l’amor, els gelos, la bogeria, ara vull escriure per ser
gran, bella, intel·ligent.
I
allà, ets el meu mestre, perquè de tu vaig aprendre que escriure és viure.
Havia
oblidat totalment que t’estimava. Gràcies.”
COR
‘CERO’
4
ESTIMADA
COR ‘CERO’:
Em
va semblar impressionant que em consideris el teu mestre només en això.
Aprofito
l’ocasió per comentar-te que, amb motiu del meu proper aniversari el 19 de
setembre (en faig 60), han començat a passar algunes coses estranyes a la meva
vida.
Els
meus braços drets es neguen a realitzar els moviments assenyalats com a
convenients per a tots.
Algunes
de les dones més importants del sistema amenacen amb suicidar-se el dia del meu
aniversari i la resta envia les cartes dels alumnes als professors, les cartes
dels professors a les meves amants i les meves amants embogides, tractant de
trobar algun regal original, fa més de quinze dies que no em saluden
entretingudes en la competència.
Assegut
davant de la màquina em sento millor però me n’adono que escriure i escriure
no és el mateix que viure i viure. Mentre escric, al mateix temps, me n’adono
que no sóc lliure. Em fa por escriure. Temo que el que està escrit es torni en
contra meu.
Un clau, una carícia, en un mal-dir poden transformar-se en delicte, en perversió.
Una salutació cordial
5
Avui
a la consulta he hagut d’escoltar com la seva mesquinesa arribava fins als
darrers ressorts de l’odi.
Després
m’he quedat, tranquil·lament, fent una quiniela.
6
Sense
amor res de la vida és possible.
Sense
un bon sexe no existeixen els bons amors.
Sense
diners, tot amor, tot sexe és trist.
7
Aquesta
acrobàcia pura
que
dibuixo enfront dels teus ulls desordenats
és
un cant d’amor que no esperaves.
Bruixot
de mi, bruixot de mi,
alè
enamorat.
8
Ella
a l’arribar em va dir:
-Vostè
es manté jove perquè està sempre en una altra banda.
I
jo, abans de què pogués ajeure’s al divan, li vaig dir:
-Podem
continuar la pròxima.
9
Ahir
em varen criticar la primera traducció a l’alemany, hem canviat de traductor.
Avui molt aviat m’han dit que la traducció a l’hebreu no era del tot
correcta i gens poètica, m’he posat en contacte amb TELAVÍ i he demanat per
favor que solucionessin el problema i amb l’anglès em van dir que no hi ha
res millor per traduir que un natiu. Ja em veig viatjant en avions d’una banda
a una altra buscant natius.
Però
tinguin paciència, ja tot s’arreglarà
Per
ara tenim assegurada, ferma, la traducció al castellà, que és l’idioma en
el que escric. Tenint aquest punt de partida, em dic, les coses s’aniran fent
bé.
Estem
a punt de rebre la traducció del primer número a l’italià i hem enviat un
fax aquest mateix matí demanant que algú es fes càrrec de les traduccions al
rus i al xinès i per ara ens aturarem a reflexionar, com aquell que diu.
De
les traduccions que no hem rebut crítiques encara que sí comentaris, són al
francès i al portuguès.
10
Avui
m’hagués agradat fer algun comentari sobre futbol, però no he gosat al
recordar haver sigut expulsat de dues revistes per les meves opinions sobre el
futbol, de qualsevol manera no puc deixar d’aconsellar a la Selecció
Espanyola de Futbol:
Nois,
fer tot el dia de MASCLES, és agotador, fa malbé els músculs, fereix la ment,
disminueix la punteria i, per últim, relaxa la moral.
11
Reprenent
el tema de les traduccions, a mi, m’agradaria que es tractés dels millors
traductors i que a més a més coneguin la meva obra, però un fa el que pot i
els traductors també.
Abans
de començar el viatge em vaig dir: Tú endavant, ja apareixeran els amants de
l’Indi Gris i tindrem traductors gratis i amables a munts.
Quan
dic gratis no dic sense diners sinó amb devoció, unes ganes formidables, si es
vol, de què Indi Gris es pugui lleguir en aquell idioma que estimo tant.
Així
les coses sortirien molt bé i a més a més no serien més cares.
12
LA
VIDA ÉS DURA
I
LA MORT NO TE’N DIC RES
13
El
‘Grupo Prisa’ es deia grup molt després de què es digués grup el ‘Grupo
Cero’. Per tant, ells ens guanyen amb ‘prisa’ i nosaltres els guanyem amb
grup.
14
Era
un pensament perfecte, només pensava el que podia pagar.
Després,
també era una mica musulmà, només feia l’amor amb les dones que podia
mantenir.
A
més a més, era una mica argentí, de tant en tant se la feia xupar gratis.
Una
mica espanyol, pensava que les dones tenen més energia que els homes. i
d’italià tenia algunes maneres (fer botifarra) i l’elegància en l’elecció
de les corbates. Un toc surrealista imperfecte em feia una mica francès i de
l’anglès, la flegma, hi va haver dies que vaig fer l’amor totalment vestit
i amb barret. I alemanys, amb l’assumpte de tenir cadascun un jo, tots en som
una mica. M’imaginaran parlant hebreu quan es tracti de defensar els meus
territoris i l’àrab de l’amor i l’amistat quan de l’amor i l’amistat
es tracti i del Brasil recòndit, la fam per la poesia, per la música.
Sé
ballar el tango i sé somniar despert, el món és meu.
15
Ell
va venir i em va dir:
-Ella
sempre és anormal: quan vol, vol massa i quan no vol, mata, fa desaparèixer.
Jo
no vaig saber què contestar-li i les coses van quedar així.
16
Sóc
una cosa així com un representant de l’objecte perdut i tothom em té. Això
cau.
N’estic
segur, això es derrueix.
17
-Mai
vaig pagar una carícia tan cara, diu en tal i es va casar amb Déu.
Després
quan la dona li deia:
-¿Però
què et passa, et creus que sóc Déu?
Ell
no entenia perquè li ho deia.
18
Estic
pensant que la meva bogeria fou total.
La
mort d’un fill varó trenca l’horitzó.
19
Avui,
diumenge 18 de juny, estic molt content amb totes les meves passes endavant.
Espero,
avui mateix, donar-li una puntada de peu al temps.
La
meva poesia encara és fresca, he de madurar.
20
EL
DOLOR NO TÉ FI, PER AIXÒ PREFEREIXO EL GAUDI QUE COMENÇA I ACABA, DE COP, A
CADA INSTANT.
21
Hi
ha quelcom que fracassa en la seducció. El que abans era el centre de les
coses, ara és al costat del centre de les coses i amb això, com sabem, no
n’hi ha prou per a l’amor.
22
Hem
foragitat tot dolor i ara queda aquest buit.
Compte.
23
vaig
pensar en estimar, i, no obstant,
aqui
em teniu, enamorat de tot el que cau.
24
Com
són tots bojos ho he de dir d’aquesta manera:
Millor
segueixo treballant.
25
Res
sap d’ell, només aquesta bogeria corporal. Cap, panxa i fantasies d’infart
i càncers per tots costats.
26
En
un o dos segles diran que vaig ser genial en tot però, ara, m’hauré de
conformar amb què alguns paguin la meva feina.
27
Amb
els que poden es fa el poder. La resta viu d’això, són esclaus.
28
Ella
es va ajaure i amb alegria em va dir:
-Estimar
sense cos, sense follar, això ho tinc. El que no tinc ben engalzat és la qüestió
amb la heterosexualitat.
Jo
vaig sentir que ella ho havia dit perfecte i vam quedar per trobar-nos la pròxima.
29
Avui
he arribat a sentir que havia de posar en venda el Grupo Cero, només la marca,
sense els integrants. L’INDI DEL JARAMA - EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA - LES 2001
NITS - LA BRILLANTOR DEL GRIS- INDI GRIS- ESCOLA DE PSICOANÀLISI ‘GRUPO
CERO’ amb seu a MADRID, BUENOS AIRES, BARCELONA, EIVISSA, MÀLAGA, BILBAO,
PORTO ALEGRE.
ESCOLA
DE POESIA ‘GRUPO CERO’ amb més de cent tallers funcionant en tot el món,
dels quals 28 estan autoritzats per l’Escola i la resta són tallers
clandestins encara que, també, de poesia.
EDITORIAL
‘GRUPO CERO’, la més important editorial d’autors, que vol dir que
l’Editorial produeix els seus autors i els autors paguen l’edició de les
seves obres i no cobren drets d’autor.
Distribueix
els seus llibres a Espanya i Argentina de manera important i algunes ciutats
d’Amèrica Llatina i algunes d’Europa i Mitjà Orient en, aproximadament,
1.000 llibreries.
Difon
gratuïtament, entre lectors de tot el món, entre 200 i 500 exemplars de cada
edició de 2.000 exemplars, segons la importància de l’obra.
Participa
des de fa 12 anys, potser més, a la Fira del Llibre de Madrid i des de fa deu
anys, encara ningú ha donat la notícia, la caseta de l’Editorial Grupo Cero
és la que més llibres ven de poesia de poetes desconeguts en la seva gran
majoria. I sens dubte, des del primer any (ja en fa més de dotze) l’Editorial
‘Grupo Cero’ és la caseta que més llibres de psicoanàlisi ven, perquè és
la única caseta atesa per psicoanalistes de l’Escola.
Tot
això i tot el que deixo sense enumerar, pel límit de l’edició i que, també
és nostre, ho vaig aconseguir:
SENSE
‘PRISA’ NOMÉS AMB GRUP
30
Per
despedir-me, fins al proper dijous, vull aclarir que el ‘Grupo Prisa’
treballa amb 2.000.000 de lectors i 500 paraules i que el Grupo Cero treballa
amb 125.000 lectors i 1.000.000 de paraules.
¿Sap Vostè qui durarà més?