INDI GRIS

REVISTA UNIPERSONAL DE RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 35. ANY 2001 DIJOUS  25 DE GENER 
FUSIONA - DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2001

NO SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I CATAL

INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI

Indio Gris

INDI GRIS Nº 35

1

Haver arribat al número 35 de l’Indi Gris gairebé no m’ho puc creure i, al mateix temps, m’emociona, bé quelcom com una emoció, una petita llàgrima a l’oceà, un hàlit de satisfacció en mig d’un cicló.

 2

M’agradaria ser normal en tot fins als 63 anys, després em casaria amb la llibertat.

Si deixés de fer l’amor seria lliure, també, de la meva neurosi.

 3

Estic atrapat, he arribat a la vida. He tocat la vida i ara estic viu per sempre. D’això em quiexo, cridava el condemnat, de no poder abandonar la vida sense morir.

4

No vull ser més gran, vull estar més viu.
Seguir escrivint amb la mateixa passió encara que no sigui el millor.
Viure enamorat de la vida encara que no pugui viure 200 anys.

 5

El que hi hagué entre nosaltres, amor meu, no fou veritat, fou vida.

 6

Avui he sentit que era injust amb algunes dones i amb altres dones era massa just.

No feia les coses bé ni una vegada ni l’altra però, també, és cert que elles només m’havien promès estimar el bé que els fes i no que jo fes les coses bé.

Arribo a estats, deia el condemnat, on només és possible tenir remordiments, culpa.

 7

Tothom està esperant que em mori per començar a viure. Si arribo a viure, per obra i gràcia de la meva poesia, 40, 50 anys més, hi haurà molta gent que no naixerà.

A vegades els humans empreocupen molt. Encara estimen, encara tene deutes que no poden pagar.

 8

Només m’interessen els diners que produeixo amb el meu treball. La resta dels diners que els posin altres.

Seré ric i cruel i no només cruel, com el poca-solta d’en Rimbaud. I a més he de poder dir-me les coses per poder fer-les: la inspiració, tampoc és dolenta. De tant en tant una mica d’inspiració m’ajudarà a envellir.

Tinc por de passar-me i no poder tornar.

 9

Les enfermetats de l’amor, la guerra, la droga i la pobresa,
foren el costat incomprensible del segle que va passar.

De més de cinc mil milions, ha quedat escrit,
una mica més de la meitat no menja ni s’educa.

Aquest segle s’han inventat les drogues,
que em deixen sense forces mentres les tinc
i no quan em manquen.

 10

No hi ha droga que em beneficiï. No hi ha amor que em consoli. I això el condemnat fou capaç de dir-ho.

 11

Avui vull dirigir-me al Sr. Arenas del P.P. que li exigia al sr. Zapatero un mida, almenys una, contra les vaques boges, que no hagués pres el Govern d’Espanya. Com el Sr. Zapatero no ha contestat, contestem per ell. La mida és senzilla i molt beneficiosa per Espanya. Espanya ha de matar totes les seves vaques i comprar carn a Argentina, d’aquesta manera cuida a la població espanyola del mal de les vaques europees i ajuda a un país americà, que fa tant de temps que no fa res d’això, però fonamentalment, el bé per Espanya s’aconseguirà quan tots els ramaders es transformin en agricultors que sembraran marihuana amb el qual es farà prevenció del càncer en general i dels tumors cerebrals en particular, de la depressió, amb el que s’evitarien el 70 per cent de les malalties actuals. A més amb la marihuana no hi haurà més frigidesa en els ministres de salut i ni tan sols impotència en els ministres de l’interior.

 12

POEMA DEDICAT AL GOVERN ESPANYOL I LA SEVA NOVA LLEI D’ESTRANGERIA

Una vegada vaig arribar a dir-li a una dona,
que el meu bolígraf no tenia ganes d’escriure.
Després estant sol vaig escriure un poema,
però a màquina.

Estic lligat a les consignes de l’amor,
deia el condemnat,
però estic a la fàbrica.

I aquesta no és la única vegada que m’equivoco,
a vegades, estic lligat a les consignes de la pobresa
i vull fer l’amor.

Visc lligat a les consignes de l’esclavitud
i només estimo la llibertat.

Em parteixo en dos de tant de riurei, després,
visc partit per sempre.

Vaig ser aquell soldat a qui li va tocar
fer la guerra tot el temps
i només tenia la il·lusió de la pau.

I vaig veure caure coloms de la pau
atrets pel fragor de les batalles
i jo mateix vaig disparar contra coloms falsos
que et feien creure que el menjar era la llibertat
o bé, que la llibertat i la pau eren possibles sense menjar.

I hi hagué dies negres, tenebrosos, catàstrofes incomptables,
on els coloms de la pau es mataven entre ells.

El colom, en definitiva, era un ocell cruel
i per això va ser escollit com símbol de la pau.
És capaç de matar per quasi res
a un germà ferit que es declara perdedor.

Visc lligat a les consignes dels coloms
i vaig pel món buscant un ésser humà,
algú que estimant la llibertat no vulgui volar
algú que al declararse vençut no pensi en morir,

un home, una dona que estimin per estimar,
una dona, un home que construeixin les ombres
que travessin el sol amb una llàgrima
i trenquin les cadenes, de l’amor, al partir.

 13

UNA ALTRA DE GOVERNS

El govern valencià aconsella als espanyols no tenir relacions sexuals amb estrangers per cuidar la raça espanyola.

El mateix govern aconsella als estrangers no tenir relacions entre ells per no reproduir-se i agreujar el problema de la immigració.

I el tal de l’interior nega pertànyer a les màfies de la immigració, ja que ell no obté beneficis dels immigrants, només els fa desaparèixer.

I ara podria dir que aturo el menjar perquè el meu cor ja no pot més.

 14

Comencen a obrir-se infinits forats al meu voltant. Les coses tolerades per amor comencen a passar factura i no sé si hi haurà tants diners com hi hagué amor.

 15

-Un pas més, cridava el condemnat, i ja no quedarà carronya al meu voltant. Un pas més i ja no temeré als voltors.

 16

Alguns immigrants ho volen tot. D’altres prefereixen una miqueta, alguns no necessiten gairebé res i d’altres només volen divertirse i jo sé distingirlos i mai m’equivoco, al creuar les nostre mirades ja sé de què es tracta. Però pateixo d’una enfermetat incurable, sóc ministre de l’interior a Espanya, als immigrants els tracto a tots igual: PENSEU QUIN DISBARAT! a tots igual, segons la Llei que la meva malatia ha inventat.

Saludo delicadament a un assassí amb papers i castigo, amb duresa, segons marca la Llei a un innocent.

Beso amb ardor els llavis d’una pedra i m’assento a escriure decrets quan algú d’ells o d’elles se les arregla amb amor per incendiar algun oceà.

Els dóno una mica d’amor si ho necessiten i li demano amor a la que mai en tingué. Als nounats els dóno el biberó i empresono als seus pares per haver estimat i prohibeixo a la seguretat social que atengui al nen sense pares, ni papers.

Després endormiscat per l’odi als estrangers vaig a missa a agrair-li a Déu, perquè Espanya va bé i cap immigrant se n’adona.

 17

LA VACA SEMPRE VA ESTAR
UNA MICA BOJA  

 “Monólogo entre la vaca
y el moribundo”
un llibre de Miguel Oscar Menassa

              “Tinc tensió, tinc apetits, fams de mil·lenis i, ara, hauran de conformar-me amb algun tros de formatge, excrescències d’alguna vaca pastora, o la mateixa vaca morta a garrotades i esquarterada damunt la taula, recordant vells rituals, on els homes es menjaven els uns als altres, i això era l’amor.
             Clavo sense pietat el meu ganivet contra el cor de la vaca, bramula, s’esquinça de passió enfront de l’assassí. Jo, amb precisió quirúrgica, separo grassa i nervis i li dóno a la meva estimada un bocí dels ovaris calcinats de la vaca.
              -Som lliures, em diu ella, mentre en el soroll de les seves dents tractant de doblegar les parts cremades de l’univers.
Després, més lleugera, fent de tot miratge, una mentida, em diu amb facilitat:
              -En mi, hi viu una vaca magistral, que bramula i assassina tot el temps. A vegades, sembla adolorida, però res li importa, sap que ha nascut per ser assassinada a garrotades i, llavors, caga per tots costats i les flors embogides es mengen l’essencial de la merda i creixen acceleradament cap al futur.”

18

UN AMOR APASSIONAT
UN DESIG SENSE LÍMITS
UNA TENDRESA INQÜESTIONABLE

 Un llibre de Miguel Oscar Menassa.
Per durse millor amb la seva parella en les festes
i en un o altre dia de treball

indio gris