INDI GRIS

REVISTA UNIPERSONAL DE RECOLECCIÓ DE BROSSA
34. ANY 2001 DIJOUS  18 DE GENER 
FUSIONA - DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2001

NO SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL

INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI

Indio Gris


INDI GRIS Nº 34

1

Què és el que em mata, amor, quan ningú em mata.
He de suportar una mica de bogeria en mi per poder seguir endavant.
Entenc sense entendre del tot i em fa una mica de ràbia i em fa riure que això els passi a tots els homes i a cadascú en particular.

 2

 -Estic com a vençut, deia el condemnat, sense ànims, sense forces. Faig totes les meves coses però així, sense ànims, sense forces.
M’animo a dir això que dic perquè, darrerament, he conegut moltes persones que amb l’assumpte de la depressió volen deixar de treballar.

 3

13 DE GENER 2001:

Que mai, mai, mai, m’escalfi una determinada dona vol dir que estic bastant malalt dels nervis.

 4

Utilitzo tot per la meitat.
No conec cap màquina, totalment.
No conec cap obra, totalment.
No conec cap vida, totalment.

Jo, també, m’he deixat dur, moltes vegades,
per intuicions, per grans titulars de notícies.

Hi hagué coses que em tocava viure,
que mai vaig voler saber de què tractaven
i hi hagué menjars exquisits que mai vaig provar
i menjars que menjava quasi tots els dies,
que mai vaig voler saber com es feien
i hi hagué vegades que em passava
tot el dia cuinant per altres.

Quan em tocava triomfar, triomfava a mitges
i mai vaig arribar fins al fons de cap abim.

Mai vaig deixar estimarme fins al final
i, en quant a mi,
jo l’estimava bojament però a estones.

I hi hagué cercles que trencaven els seus límits
i quadrats que s’obrien al mar.
I, a mi, em semblava tot natural però a mitges,
també, dubtava de què hi pogués haver:

un amor sense barreres, una ànima sense paraules.

 5

Indi Gris, una veu, a l’abast de la màquina.

 6

-La vaig veure, digué el condemnat, la vaig estimar i la vaig matar, per si de cas el seu amor m’hagués encadenat.

7

Seria feliç si pogués certa moderació en alguna cosa.
Ja he viscut 60 anys intensament, ara em toca viure moderadament.
Només amb les dones que em desitgen.
Només amb els amics adinerats.
Només amb la poesia ben escrita.
I així, moderadament, arribaré a vell.

8

Em sento una mica deprimit, però també, és cert que tracto d’enganyar a tothom perquè em deixin tranquil visquent les meves experiències de creació. He de deixar de dir que estic deprimit. He de separar-me de totes les persones que no estimin el projecte ‘Grupo Cero’ i dir amb valentia:

-No estic deprimit, estic enamorat dels meus versos.

 9

-He de viure, deia el condemnat, com si estés vigilat. Les meves passions han de ser secretes.

No sé què vull, de veritat, no sé què vull,

llavors, tinc certa dificultat per aconseguir el que vull que no sé què és.

Cuidar la meva feina com sigui, fer de la meva feina, per un temps, la meva vida, i, després, tindré alguna vida.

10

-Qui no pot, a la brossa, cridava el condemnat, que aviat arribarà l’amor.

No tinc consol: Mirar a una dona és no mirar a l’altra.

Si jo puc seguir pensant que és bo (correcte) el que fem, el que fem serà correcte. Però passa que jo, també, a vegades, em vull abandonar. Jo, també, sóc atacat, a vegades, per morals infantils.

Quan tots disparen sobre mi les seves exigències jo, també, enyoro els braços de ma mare.

 11

Quelcom que es sostingui sense les meves porces, això serà bo per a la meva vellesa.

 12

8 DE GENER DE L’ANY 2001:

M’agradaria començar els meus assajos socials. Quelcom de l’amor en la política i quelcom de política en l’amor.

 13

Ella fa tot el possible per tal de que jo no l’escolti, i és clar, jo no l’escolto.

Després amb els anys dirà que es va curar perquè jo la vaig escoltar com ningú.

14

-He de parar amb els amors, deia el condemnat. He de deixar avançar la poesia sobre tots nosaltres.

Deixar que el coneixement destrueixi la nostra moral.

Si no hagués llegit als grans poetes em sentiria extraterrestre.

Encara he de reconèixer que jo no em sento ni genial, ni estúpid. He començat a créixer.

 15

Tinc una mica de por o molta,
visc com espantat,
com si no hagués pagat els impostos,
com si hagués mirat el que no devia
o m’hagués apropiat del meu treball.

Què malament m’ho he passat, però què malament,
acotantme tot el dia per evitar
el tret que seria precís enmig dels ulls
si no hagués viscut aquests darrers anys acotant-me.

Era la part de les clavegueres que sobresortia,
amb el cap arran de terra vaig conèixer l’amor,
amb el cap tort per veure arribar l’agressor,
vaig descobrir les seves cames de brillants nus.
Vaig voler besar les seves natges de nacre o de lliri
i els meus llavis besaven amb fervor la sendera.
La bella dona es reia de les meves coses,
feia com si ballés sobre el meu cap
i em llençava un petó amb la mà al partir,
indiferent,
com si jo pogués atrapar algun petó.
Després al trot movia els seus malucs amb intenció,
dientme, potser, que si l’estimava, la seguís.
Li vaig preguntar al primer transeünt
si m’ajudava a aixecarme
i el pobre, amb tendresa, em va preguntar, per què?,
potser et preocupa algun somni d’amor?

És un amor sense límits li vaig dir al caminant,
un amor que allunyantse em vol en llibertat.
Lliure de peus, de mans, de paraules,
tot per a l’amor.
Una ona gegant que l’oceà no pot abandonar
Una ona gegant que l’oceà no vol abandonar.

16

LA VACA SEMPRE VA ESTAR
UNA MICA BOJA  

 “Monólogo entre la vaca
y el moribundo”
un llibre de Miguel Oscar Menassa

 


“Tinc tensió, tinc apetits, fams de mil·lenis i, ara, hauran de conformar-me amb algun tros de formatge,
excrescències d’alguna vaca pastora, o la mateixa vaca morta a garrotades i esquarterada damunt la taula, recordant vells rituals, on els homes es menjaven els uns als altres, i això era l’amor.

Clavo sense pietat el meu ganivet contra el cor de la vaca, bramula, s’esquinça de passió enfront de l’assassí. Jo, amb precisió quirúrgica, separo grassa i nervis i li dóno a la meva estimada un bocí dels ovaris calcinats de la vaca.

-Som lliures, em diu ella, mentre en el soroll de les seves dents tractant de doblegar les parts cremades de l’univers.

Després, més lleugera, fent de tot miratge, una mentida, em diu amb facilitat:

-En mi, hi viu una vaca magistral, que bramula i assassina tot el temps. A vegades, sembla adolorida, però res li importa, sap que ha nascut per ser assassinada a garrotades i, llavors, caga per tots costats i les flors embogides es mengen l’essencial de la merda i creixen acceleradament cap al futur.”

17

UN AMOR APASSIONAT
UN DESIG SENSE LÍMITS
UNA TENDRESA INQÜESTIONABLE

 Un llibre de Miguel Oscar Menassa.
Per durse millor amb la seva parella en les festes
i en un o altre dia de treball

 

“Aquesta novel·la és un monument al desig, no a la seva satisfacció, i el desig no cap en motllos ni normes”.

Leopoldo de Luis

“Menassa fa de l’erotisme una veritable enciclopèdia de les relacions sexuals”.

Juan-Jacobo Bajarlía


indio gris