INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 2. ANY 2000 DIJOUS 8 DE JUNY
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATALÀ
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
Rafa, Rafalet, com li deia sa mare, estava desolat i, avui, per parlar-me s’havia estirat al divan.
-Estic preocupat, ha balbotejat, avui me la he fet xupar més de mitja hora per Jacinta Unzué i, mentres ella s’escorria sis vegades només xupant-me, jo res. Bé, res no, però no he pogut ejacular. En dues o tres oportunitats, mentre em xupava, sentia una cosa semblant a un orgasme però, com que no he ejaculat, m’he quedat com a trist, abandonat. Ella, quan se n’ha anat, somreia feliç i m’ha dit que se n’anava contenta perquè s’havia sentit estimada per mi. Rafa s’ha quedat en silenci una llarga estona i després ha comentat amb ironia: cada vegada estic més temps amb les dones i estic aconseguint desconèixer-les per complet... com a exemple, li puc explicar el que em va passar la setmana passada... L’he interromput per dir-li que per avui era suficient i ens hem despedit fins la pròxima. Quan se n’ha anat en Rafa jo m’he quedat pensant en la meva pròpia sexualitat que gairebé no tenia o, al menys, no em podia adonar exactament, de quina era la meva sexualitat. Em passava tot el dia treballant i, quan no treballava, escrivia i quan no treballava ni escrivia, pintava. Em sentia estimat per moltes persones, dones, homes i nens. A vegades arribava a pensar que eren masses les persones que m’estimaven.
A
poc a poc m’aniria embajanint. Ja li havia passat a Frederic, morint-se i no
se n’havia adonat de res, de gairebé res.
Avui
li he enviat unes flors a Gloria Fuertes. M’he sentit bé al fer-ho, encara
que mai acabava d’entendre perquè feia aquests actes: enviar-li telegrames al
Rei, flors als Poetes, llibres a gent que no llegia.
Quan ha sonat el telèfon, m’he espantat i he tardat en agafar-lo. Al aixecar-me ja havien tallat. He abandonat la consulta i he sortit caminant sbre les meves pròpies cames a donar un passeig. Mentre passejava, m’han demanat almoina i jo, com quan era jove li he dit al captaire:
Jo
no dono almoines, sóc marxista.
Després me n’he anat rient-me de mi mateix fins arribar al bar.
He d’aprendre a manejar les distàncies.
Buenos Aires, el món, però sense moure’m de Madrid.
Manejar bé l’assumpte vol dir fer durar els negocis com duren els conceptes de llarga duració, l’ànima, per exemple, Déu.
Avui només m’interessa saber alguna cosa del joc, alguna cosa de la dona.
I, d’altra banda, me n’adono que no puc exigir que s’entengui el que jo no entenc.
He de posar un límit a la meva bogeria. Quelcom ha de quedar dempeus? per tal de què sigui possible la suma
La gent s’ha d’educar. Tothom s’ha d’educar. Aquesta vegada, l’educació ha d’arribar fins a la meva pròpia família, inclòs jo.
Que això que em passa sigui la vida, m’impressiona.
Em toca no associar-me a res. Ser el nom de les coses i això em sembla brutal, senzillament, brutal.
8
M’adono que hi ha certes coses que ja no he de fer. Alguns grups, algunes relacions.
Quan torni, no vull tornar.
9
Invento el cor de la serpent i no és cap invent
10
12 Cada día que pasa descubro algo terrible:
No se puede trabajar con gente que no quiere trabajar.
M’han demostrat amb certesa que a ningú li interessen, en especial, les meves idees. És per això que decideixo seguir endavant amb el que sóc: Un professional independent.
11
Alguna cosa podré aquest segle i ja estic parlant del segle XXI.
12
Cada dia que passa descobreixo quelcom terrible:
No es pot treballar amb gent que no vol treballar.
13
M’agradaria viure 31 anys més. En total, 90 anys.
Quina barbaritat. 31 anys. La rebento, la rebento, sense més, la rebento.
14
Ella viu per follar, per això no fa res útil.
Però tampoc folla gairebé gens perquè va per la vida dient que follar no li agrada.
15
Avui he decidit jugar una mica menys i he vist com el món s’ensorrava.
Amb aquesta sensació, no he pogut deixar de jugar.
Visca jo, que jo és el sobirà.
16
DROGUES, SEXE I ALGUNA TRAICIÓ, aquest podria ser el títol de la meva pròxima novel·la.
Exemple:
Vaig començar a fumar marihuana als trenta anys acabats de fer, edat en la que vaig deixar de masturbar-me en soletat.
Recordo que vaig escriure a la paret del bany
PROU DE PALLES EN SOLETAT.
17
Vaig aprendre a jugar al pòquer i a emmudir davant d’una dona bella, quan parlava, perquè no cregués que estava amb ella per la seva bellesa. I parlava tot el temps enfront d’una dona intel·ligent per mostrar-li que amb la meva intel·ligència era suficient. Jo l’estimava, li ho deia de mil maneres, per la seva bellesa.
18
Als 52 anys vaig aprendre a morir.
Als 53 años vaig aprendre a plorar.
Als 54 anys vaig aprendre a dir adéu i em vaig fer tot del ‘Grupo Cero’.
Als 55 anys vaig voler tornar a Buenos Aire i un vent em va dur lluny de mi.
Als
56 anys em vaig despullar davant d’un mirall més gran que jo i vaig ser feliç.
Als 57 anys vaig deixar que l’Indi del Jarama furgués en la seva memòria.
Als 58 anys vaig publicar els versos del meu fill Pablo.
Als 59 anys vaig trencar algunes cadenes i vaig escriure el Manifest del 99.
Als 60 anys i, això va per la nit dels amics, aprendré a ballar, també el tango.
19
Al fer un any de vida ja patia d’una fortalesa exagerada. M’enganxava als pits sagrats de ma mare i em movia i succionava, sense cap compàs, fins agotar-la.
20
Als dos anys caminava amb el meu pare d’una costat cap a l’altre fins a caure rendit. Ell m’agafava en braços amb tendresa i m’entregava, novament, a la meva mare.
21
Estic com boig, amb ganes d’escriure i sóc assetjat pels fantasmes de la realitat.
22
Estic aprop d’alguna cosa, millor començo a cuidar-me de mi.
IMPORTÀNCIA D’UNA ESCOLA DE PSICOANÀLISI
FRASES
-L’Escola té una llei, la de la Psicoanàlisi.
-La tolerància de les diferències és una tolerància psicoanalítica.
-No puc humanitzar sense estar prèviament humanitzat.
No puc psicoanalitzar sense estar prèviament psicoanalitzat i prèviament, per a un psicoanalista, és sempre.
-La psicoanàlisi és civilitzadora.
-Una Escola és el que impedeix que els psicoanalistes s’oblidin de l’inconscient.
-La imposibilitat d’aliança dóna compte de l’abolició de l’objecte a, que és l’únic que determina com a mortal al subjecte.
-La psicoanàlisi engega una altra economia.
-Les paraules no porten res darrera d’elles.
-Transformar-se en treballadors és el primer pas per pensar-se dins del camp psicoanalític.
-Si un psicoanalista dubta dels seus serveis al pacient, podem assegurar que el psicoanalista està sense psicoanàlisi.
-Ser culte és una exigència per a un psicoanalista i ser culte és vibrar com vibra la època.
-L’enveja és el que m’allunya de l’esdeveniment.
-La gelosia, també, és porta del desig.
-Tot el normal és malaltia en el subjecte.
-La bogeria, si ningú la comprova, té premi.
-La realitat no existeix, es construeix.
-Si quelcom creix molt (classes de psicoanàlisi per a multituds que no es psiconalitzen o psicoanalistes de 10 pacients o més per hora) algú ha de pensar si el que creix no seran, senzillament, patates.