INDI GRIS

REVISTA UNIPERSONAL DE RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 16. ANY 2000 DIJOUS  14 DE SETEMBRE
FUSIONA - DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000

NO SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I CATAL

INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI

Indi Gris

INDIO GRIS Nº 16

 1 

Que el subjecte revisqui, rememori en el sentit intuïtiu de la paraula, els aconteixements formadors de la seva existència, no és en si mateix tan important.

El que compta és el que reconstrueix d’ells, no es tracta de recordar la història sinó, precisament, d’escriure’n una de nova.

2

 Una tarda, el condemnat, es va sincerar amb la seva dona:

-Estic a punt de ‘fondre’, estimada, però no em tiraré un tret a les pilotes, perquè un home com jo, a la meva edat, ja no en té de pilotes.

Separat de tot futur vinc a no ser.

3

He de viure de mi, ser el meu propi explotador.

Per moments no entenc què em passa. M’agradaria parlar amb un home gran i no n’hi ha a prop de mi. Hi ha encara una sortida, seguir conversant amb els millors encara que no siguin els més grans.

4 

28 de Maig de 1985: Les ximpleries venen i van i ningú les deté. Ara estan a punt d’anomenar-me com a fundador d’una Escola de Teatre. Després amb el temps, omplint la mesura i per desentendre’s de mi, m’anomenaran Ministre o alguna bajanada semblant.

5 

Tinc insomni, és a dir estic al llit i en comptes d’estar dormint estic escrivint. Ho sento tot destruït, llar, economia, treball, família, fills, tot molt mal encaminat. Ara passen els dies acceleradament marcats per la manca de diners (1985) i altres mancances. M’acaben de concedir el meu primer crèdit bancari a Espanya: 200.000 pessetes. El Gerent, al estrènyer-me la mà, després de la firma, m’ha dit:

-No es preocupi, Dr. amb el temps podrà més.

6

 És una serp la que es lliga a les meves sandàlies quan ella repta en mi. Versió poètica de la trobada de qualsevol neuròtic amb sa mare.

7

 Sense prometre res, sense tolerar res i si en queda algun, conversar amb amb aquest.

Un fort mal de panxa em condiciona una altra vegada a pensar en els diners.

Avui 28 de Juny del 85 m’he aixecat bé però sense estudiar ni escriure ni fer res i així m’he aixecat bé.

Allí on ella no mostra cap traç d’existència, el poema encara té per mostrar el silenci.

Estic com embogit, el dissabte viatjo aBuenos Aires i després de sis dies me’n vaig a Cali, Colòmbia. Tot és irreal però no tot.

Encara que no tingui els diners suficients començo d’alguna manera a comprendre la dimensió del meu viatge. A Buenos Aires a comprovar si la dictadura va deixar alguna intel·ligència intacta i a Cali a comprovar els efectes de les Cinc Conferències de Cali dictades al 79.

21 de juliol de 1985: Acabo de sentir que ja estic preparat per al viatge.

8

 9 de setembre de 1985: Estic altra vegada a Madrid, avui començo les meves activitats a la consulta. Els viatges han sigut una mica decepcionants. A Buenos Aires, encara que he programat congressos i trobades, no es podrà tornar a pensar cap pensament fins d’aquí a 10 anys. S’ha de preparar la tornada del Grupo Cero a Buenos Aires, més o menys, per 1995 i llavors, quelcom es podrà amb Buenos Aires. En quant a Cali-Colòmbia, el millor per a tots seria no pensar més en l’assumpte.

Madrid és avui per avui el millor lloc per al Grupo Cero i d’això es tractarà els propers deu anys. Quan pugui sentir que la vida és, també la meva vida, no tindré més aquesta sensació angoixant de sentir estar perdent el temps.

9

És a dir, si aquesta fos la meva vida: avui he vist dues pel·lícules, he escrit algunes notes i un poema, he escoltat alguns tangos, he llegit algunes pàgines. He estat amb tots els meus fills i a tots els he donat alguna cosa i conversa. He estat amb la meva dona i he parlat per telèfon amb la meva sòcia i, encara, estic viu. Aquesta és la meva vida.

10 

Diumenge 22 de desembre de 1985: Avui sóc feliç, he decidit començar la meva carrera com a escriptor. Qui hi viu amb un monstre? Tots m’abandonaran. De qualsevol manera s’han de suspendre els recorreguts per l’ànima, res de bo hi ha en ella per a l’home.

Obro, novament, les comportes de la meva escriptura al món.

No he estat tancat, he estat projectant el meu destí. Torno fins i tot amb il·lusions. Del modern sóc el més inèdit, el que encara no s’ha pensat o computat. L’inefable, el rostre veritable sota la màscara. Tenint en compte que la veritat només es produeix per ser transformada.

Els meus llibres, les meves coses i una petita revista tota meva, això vull. La resta em sembla massa complicació.

11 

Espero, encara, algun poema.
Una tromba de notes embogides
on poder explicar el que no va passar.

Escapàvem i no sabíem tornar a res.
Embolicats en el deliri de viure, segurament,
a vegades, deixàrem de viure.

Tot el deliri, tota la il·lusió és escriure.

12 

Vivim aterroritzats de morir, no vivim del tot. Estem alterats, vivim alterats.

Ambiciono un temps  on tot allò viscut sigui cant.

Certa saviesa sempre és bona per viure, per no arrugar-se abans dels 60 anys. Algun dia m’animaré i posaré la meva vida a l’abast de la vida en general.

A poc a poc em vaig rendint a l’evidència. Faré coses a favor de no ser i faré coses a favor de ser. Cap de les dues tendències ha de ser segada.

13 

Vaig estar obert a una soletat espectacular. Vaig estar totalment tancat al món. A vegades menjar i donar menjar als més propers du tot el temps.

Les notícies de la realitat no feien sinó confondre el meu pobre cervell confòs.

Em passava els dies buscant menjar i una desesperació germana. Algun home que vulgués, com jo, tot el futur.

14 

Dilluns 23 de Desembre de 1985: Tot esforç impossible, encara que es realitzi no fa possibles els resultats. Però de qualsevol manera puc pensar que, de mica en mica, llimant ansietats aconseguiré viure com un metge de 45 anys amb família nombrosa.

Reconec no saber controlar les quantitats. Tota quantitat és mal tractada perquè cap quantitat, de les que jo puc manejar, arriba per a res.

Els diners ténen un valor numèric. El guany és el resultat de restar a les entrades les sortides. Això és el guany i no la quantitat total de les entrades.

He estat considerant, sèriament, pagar impostos i seguretat social.

15 

24 de Desenbre de 1985: El meu pare deia una paraula tots els Nadals.

Una festa, què serà una festa en aquesta nova vida. Jo sóc allò al voltant del qual es reuneixen.

Un art per viure, també, és alliberar-se dels éssers estimats.

Quant més estimats, més alliberació és necessària.

16 

Que pallusos, que bèsties, havien fixat els seus honoraris i els meus sense comptar impostos ni seguretat social.

17 

Quan em mori estaré ple de defectes, com qualsevol mort. Així que a viure.

18 

22 de març de 1984: Avui comença el període Arganda del Rei o salpar infinit, perquè no m’imagino com ho faré per tornar a viure en una ciutat, encara que sigui petita, com Madrid.

La volta al món en vuitanta dies és per a mi quelcom impossible però la tornada a Buenos Aires en vuitanta anys és una frase, absolutament, possible.

19 

23 de març de 1984: El ‘Grupo Cero’, ha donat vàries ordres que espero poder complir per romandre.

1-     L’integrant que no es compri una casa a Espanya, és un fill de puta.

2-     Qui no acumula una mica de diners per tal de que se’ls gastin els fills, és un maricó.

3-     Qui no pugui mantenir amb el producte del seu treball a un mínim de deu persones (menors o incapacitats) es tracti d’un home o d’una dona, se’l clasificarà entre els menors o incapacitats.

4-     Tota despesa supèrflua de diners en home o dona de més de 35 anys serà considerada com una traició.

5-     El que no s’animi a pensar en viure com a mínim 200 anys, ha de ser separat de la màquina grupal.

6-     Es decreta, en tot el territori ‘Grupo Cero’ la coexistència polèmica de tots els grups ètnics, fins i tot els francesos i llatinoamericans (aquesta excepció és per a Madrid).

20 

No crec que Vostè pugui tornar sobre les seves passes. Les petjades varen ser esborrades pel temps.

21 

Prou, va dir el condemnat, ja ha passat el que jo volia, ara a començar de nou.

22 

Mira estimat, em va dir solemne: Tot el que floreix o floreix entre les meves cames o no floreix. I allà, totes les dones ens assemblem.

23 

29 de maig de 1984: Estic sortint de mica en mica, li comentava el condemnat a la seva dona, d’un pou desesperat on m’havien ficat, sense voler, els meus familiars, els meus més íntims amics, però alguna cosa vaig aprendre: He de deixar d’escriure històries íntimes.Sembla que la fama només s’aconsegueix parlant dels altres tot el temps.

24 

L’assumpte, diuen els meus consellers espanyols (30 de maig de 1984) és tenir els diners d’alguna manera.

25 

A mi m’agradaria... va dir ella i es va quedar en silenci i jo em vaig preguntar: qui voldria saber sinó una altra dona el que a Ella li agradaria? però li vaig dir que a mi m’agradaria comprar-me roba apropiada per a un metge de 44 anys: set camises, una per a cada dia de la setmana, set corbates, tres pantalons, dues jaquetes, dos vestits i tres parells de sabates...

26 

No em deixaré dur per tontes il·lusions. El psicòtic per ara, en aquest tipus de cultura, no té gairebé solució. I dic gairebé perquè si bé la família i l’estat encara no han resolt el problema, la psicoanàlisi,, si la deixessin, podria. Alguna cosa podria.

27 

Ara, quinze anys després, als començaments d’un nou segle crec que la psicoanàlisi no només s’ha de recomanar o indicar per a la bogeria sinó, també, per al càncer, quasi tots els trastorns circulatoris i la depressió, en general.

28 

50 ANYS UN AMOR
50 ANYS AQUELLS AMORS

Vaig estimar d’esquena a la vida tot el que vaig voler
i mai em vaig detenir a pensar en la veritat.
Tendra libèl·lula vaig ser arrossegat per forts vents
a llunyanes terres desconegudes per fer l’amor.

Vaig estimar grans cims i majestuosos sols
daurats pel foc invencible del desig,
i el cel sempre estava a prop de nosaltres
i tota caiguda de l’amor mai fou estrepitosa.

29 

No em deixa crèixer, em manté en paraules anteriors. Em vol assassinar, m’he de cuidar.

30 

18 de setembre de 1990: He de psicoanalitzar a les persones com a subjectes de l’Inconscient i no com a persones i això que sembla una ximplesa és prou complexe.

31 

Salut, diners i amor. No es pot tenir molta salut sense gens de diners. I amb l’amor deu passar el mateix. O se’n té una mica de cada o no se’n té gens.

32 

Indio Gris