INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 13. ANY 2000 DIJOUS 24
D´ AGOST
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATAL
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
INDI GRIS Nº 13
1
Avui li ho he dit, amb claretat, sóc un jugador, visc corcat per veritats inoblidables, poc és el que puc fer pel teu dolor actual.
2
Als candidats que ambicionen ser psicoanalistes de l’Escola que psicoanalitzo, vull dir-los que si la psicoanàlisi només serveix per reflexionar, no serveix per a res.
3
Fa una dècada em vaig dir: He de deixar de verificar les existències. Ja varen ser verificades. Ara és necessari aprender a utilitzar les existències.
Avui en dia he de dir que el que no ha pogut ser utilitzat no ha demostrat la seva existència, no existeix.
4
Ja ni tan sols (estant al 1986) m’he de preocupar per si em paguen o no. Els diners han deixat de ser un problema per a mi encara que no per al món. Qui vulgui que treballi tindrà el problema de pagar-me i si ambiciona que ho faci bé tindrà el problema de pagar-me una mica més. Com l’assumpte de les propines, s’entén?
5
Així com vaig aprendre a guanyar diners de qualsevol manera, a treballar, s’entén, per a qualsevol patró, hauré d’aprendre a escriure i llegir de qualsevol manera.
Recordo que quan un home debilita els seus sentiments es fa més fort.
6
9 de novembre de 1986: Avui he anat a recitar amb tres poetes més a l’Institut de Cooperació Iberoamericana dels ous. I a mi no em van pagar les 25.000 pessetes que els van pagar als altres tres poetes perquè l’amo dels collons va dir que jo ja guanyava prou diners amb la meva feina.
La poesia ha donat un pas endavant però a mi no em va del tot bé.
7
28 de Desembre de 1986: Una força interior, m’he de deixar guiar per alguna força interior. Quelcom que provingui del més profund de les meves entranyes, vull dir del centre del desig. Quelcom com trobar el camí d’una vocació, d’un destí.
Una força interior, vull tenir una força interior. Sense força interior no serà possible. Els enemics del poder de la Poesia, viuen a prop de mi, mengen el meu menjar, fan els meus amors. Sense força interior acabaré sent jo, també, igual de mediocre.
Després, encara, saltaran per sobre dels nostres cadàvers, ardents, els nostre versos.
8
ANY 2000, 7 d’AGOST, BENALMADENA COSTA.
Ara estic al mar però lluny del mar.
D’aquí un mes i alguns dies faré 60 anys i em semblen, de veritat, un munt d’anys. Aquesta temporada que acaba ha sigut brutal. He hagut de lluitar contra tots i, també, contra mi mateix. Aquest any, com tots els neuròtics que em rodegen, he volgut descansar en pau. Encara sort que no m’ho vaig creure, però he de reconèixer estar amb gent que va morir sense viure i, encara, caminen.
9
Quan torni a Madrid tractaré de cuidar una mica més el meu cos. Horaris, menjar, estudis, treball, una mica de pintura i d’això viuré i després, també, trantant-se del cos, una mica d’amor, una mica de poesia.
Cos, he d’arribar a tenir cos!
10
Si vull morir, com tothom, he de tenir cos, cridava el condemnat i mentre cridava es copejava el cap contra la paret per aconseguir-ho.
11
ANY 2000, 8 d’AGOST, BENALMADENA, MÉS QUE A LA COSTA, DINS DE L’HOTEL.
Al mirar-me al mirall, no m’he vist atractiu. Amb més arrugues que normalment i cansat. Avui per avui, me n’adono, em resulta més senzill treballar de psicoanalista que viure del joc.
Ahir, es pot dir, que la vaig rebentar de cinc de la tarda a cinc del matí jugant. Vaig fer només tres intervals. Vaig anar al bany. Vaig saludar amb un moviment de cap als parents. I em vaig distreure, un instant, pensant que tot jugador al jugar manté una conversa amb Déu. Déu l’escolta (tot jugador ho sap) i de tant en tant el fa guanyar (alguns jugadors coneixen aquesta veritat). És a dir quan guanya el jugador es demostra a si mateix l’existència, material, concreta de Déu. Els diners que li paguen per gràcia Divina.
Jugar és doncs una manera tímida d’estimar a Déu, de caminar per arreu demostrant la seva existència. L’Estat Espanyol ho sap, encara que només sigui inconscientment, ja que gasta més diners en aconsellar als ciutadans que juguin (cada dia una miqueta més i, a sobre, li prometen que jugant trobaran la felicitat) enlloc de gastar els diners en aconsellar als ciutadans treballar, estudiar.
El resultat d’aquesta operació de l’Estat en el moment actual és el següent: Augment considerable de jocs i llocs on es juga, patrocinats per l’Estat i disminució alarmant de les places universitàries i dels llocs de treball.
Alguna cosa he dit per a mi, demà intentaré llegir algun llibre, arribar al mar.
12
Altra vegada 1986:
El dolor d’esquena resisteix, per ara qualsevol interpretació i, a més a més, em té preocupat tot el temps. Tot ho he pensat, fins i tot tornar de nou a Buenos Aires. Després m’he adonat que al meu favor no és quan guanyo sinó quan el que passa té a veure amb mi encara que perdi.
13
22
d’agost de 1997
Se m’havia fet evident que per poder separar-me de la meva obra, la meva obra hauria de ser publicada.
Quan s’acabi d’editar el llibre LES 2001 NITS, s’haurà acabat l’etapa de la meva joventut. Ara haurà de venir una escriptura d’home madur o no hi haurà home madur per a mi.
No he de pensar tant en els resultats, he de pensar en el moviment. Invertir en el sistema alguns milions de pessetes, farà que alguna cosa es mogui i això és el que busquem.
14
Què bèsties que són les dones. Bé, m’imagino que els homes també però els he estudiat menys.
Els amors són els amors i els negocis són els negocis. Ella era una pobre dona-home barrejava els negocis amb els amors.
15
Hi ha menjars que maten però hi ha relacions sexuals que envenenen qualsevol menjar.
16
Hi ha dones-homes que reclamen una llibertat que no estan disposats a atorgar a ningú. S’assemblen als ministres de relacions exteriors, parlant en general.
17
Moderar el menjar em farà bé però millor em farà que la gent que em rodeja es moderi una mica.
18
Fins i tot la meva mare té sexualitat fou una frase que a la meva joventut vaig produir davant el descobriment de la vida sexual humana. Avui podria traslladar aquesta frase a la meva vida actual per dir-li al món:
Fins i tot els vells ténen sexualitat!
Hi havia alguna cosa de la meva vida que no podia digerir bé, això era tot.
19
Em sento vigilat. Fins i tot al Casino em sento vigilat. Quelcom em vigila tot el temps, fins i tot quan dormo i això és el meu jo.
20
Fabricar, com ho estic fent, un número d’Indi Gris al mar, em subleva.
De la Lluentor del Gris, arrenco de la teulada de la vida, 30, 40 anys dels anys viscuts i quedo a la intempèrie.
21
D’aquí dos o tres segles, quan només comptin els versos escrits, guanyaré jo. Per ara el que em convé és seguir escrivint i si guanyo alguna cosa abans de fer els 100 anys, fixeu-vos-hi bé! el jurat em pertany.
22
La sexualitat humana sempre és infantil encara que la practiqui jo que estic a dies de complir 60 anys.
A la sexualitat humana li interessa amb passió desmesurada escriure una història, la Història de la Sexualitat Humana, però no li interessen, en absolut, els resultats.
Quan el subjecte psíquic arriba a aquest punt pot gaudir no només de la paraula, pot gaudir fins i tot amb el cos.
23
Fes la teva vida xaval i mai et preguntis qui t’estimarà per això!
24
T’estimo i et desitjo a tu, cridava el condemnat, però necessito que vingui la meva secretària.
25
La
superfície del teu rostre
aquell
tallat sobre la pedra del rubor
ha
desaparegut.
Mar
nostàlgic mar et convoco a morir.
26
No sé com se les arreglen. Jo mateix sento, a vegades, no haver acceptat del tot treballar com a psicoanalista.
Encara hi ha frases que em fan pensar quan no és per pensar que li paguen a un psicoanalista.
27
Abans del mar vaig haver de presenciar una conversa entre dos suposats psicoanalistes, home dona, dona home, sobre uns problemes quotidians i vaig sentir tornar al passat de la humanitat. Semblaven dos rinoceronts del paleolític inferior i que consti que pot estar tot equivocat.
28
Parlen dels diners com si fossin merda. De la seva merda com si fos or. De l’or com si fos amor. El resultat és que no coneixen l’amor i només desitgen romandre, així detinguts, en aquest punt remot de la Història, sense nom propi.
29
Als 60 anys m’hauria de preocupar pel què diran, de mi, d’aquí a dos segles i jo em vaig contestar:
-Això està fet. La meva veu no arribarà a cap estrella perquè l’home encara no pot això però vibrar 300, 1000 anys, això ho han aconseguit molts homes, i algunes dones, això aconseguirà la meva veu.
30
Demanar s’ha de demanar el just però mai el necessari. I no sé gaire bé qui em va dictar aquesta frase.
31
La vida em fou donada per ser viscuda, cridava el condemnat, però Ella no em deixa. I encara que a la meva psicoanàlisi s’insisteixi que ella sóc jo, a mi no m’acaba de quadrar.
32
Els primers dies d’Agost MOMGALLERY va vendre el primer dibuix i va pagar aquest anunci:
momgallery.com, un quadre nou cada setmana, un dibuix nou cada dia.
33
Vivim a morir i qui parlava era la tercera vegada que moria en una guerra.
34
Vaig veure com s’allunyaven temorosos els tudons i no en vaig matar cap.
35
Alguna cosa rara m’ha passat amb l’amor, deia el condemnat, ja mai no veig de lluny la nostàlgia, ara la pateixo.
36
Hi ha frases com pedres contra el cor, li va dir el condemnat a la seva dona i, l’endemà, va morir d’un infart de cor.
37
Hi ha menjars en mal estat i estats d’ànim que podreixen qualsevol menjar.
38
Ara vindran a dirigir-nos la paraula i nosaltres direm que també.
39
Ella és eixuta, abrupta, escarpada, i no és una muntanya, és una dona. Ella no pot més, ha arribat al límit de la seva intel·ligència i, encara, no s’ha adonat que fou vençuda, una vegada més, per sa mare.
I ella vindrà d’aquí 20 anys a preguntar-me si jo no me n’havia adonat i jo li diré que també.
40
Era un amor desesperat. Un sortilegi de dolor, a la pell, tot el temps.
41
He demanat per menjar espinacs, tomàquets i pernil ibèric. Primer he baixat al mar, he arribat fins a la vora i he sentit que havia de tornar a l’habitació.
No sé, aquesta vegada, si aconseguiré que algú estimi tant de desvari: Que són bones les verdures, que el sol fort no és bo per a cap salut i que l’amor millor deixar-lo per als moribunds. No sé si algú podrà estimar tant de seny.
42
Les hores s’ageganten al teu pas sonor.
El temps s’afusella per veure’t passar.
Els dies són el vel de la teva lenta agonia.
La teva agonia la nit de la guerra i la pau.
Eternitat, eternitat, et tinc aquí, a l’abast de la meva ceguesa i no et veig.
Només el càstig cruel d’una absència impossible.
Com escriptor no tinc cap ganes d’usar el llenguatge, més aviat m’agradaria apredre del tot a deixar-me fer servir pel llenguatge. Cosa agradable, on el gaudi no existeix per a ningú sinó per al gaudir.
Perfecte mar, absència prolongada.
POETA
CONDEMNAT
TAMBÉ ÉS UN LLIBRE
MAI
VA PASSAR
NO ESTÀ PASSANT
NOMÉS ES POT LLEGIR