INDI GRIS
REVISTA UNIPERSONAL DE
RECOLECCIÓ DE BROSSA
Nº 1. ANY 2000 DIJOUS 1 DE JUNY
FUSIONA
- DIRIGEIX - ESCRIU I CORRESPON: MENASSA 2000
NO
SABEM PARLAR PERÒ HO FEM EN VARIS IDIOMES
CASTELLÀ, FRANCÈS, ANGLÈS, ALEMANY
ÀRAB, PORTUGUÈS, ITALIÀ I
CATALÀ
INDI GRIS, ÉS PRODUCTE
D’UNA FUSIÓ
LA
BRILLANTOR DEL GRIS
I
L’INDI DEL JARAMA
LA FUSIÓ AMB MÉS FUTUR DEL SEGLE
XXI
Avui ha començat per a mi una nova vida.
Me n’he adonat que tinc un treball magnífic, una dona meravellosa, uns fills molt intel·ligents i una secretària privada a la circulació general
He tingut incomptables amors, fins i tot vaig ser capaç d’estimar les estrelles més inabastables, però els he abandonat a tots per la meva feina.
Ara, tot just ara em sento un geni. En veritable geni.
Ja ningú es sentirà estimat per mi perquè, en principi, no estimaré a ningú.
I quan algun jove em pregunti li diré clarament:
Primer vaig poder amb vàries dones alhora i amb varis poetes alhora. Ara puc amb varis negocis alhora.
A les dones, les estimava a totes per igual.
Als poetes vaig aprendre a estimar-los a cadascú d’una manera diferent.
Als negocis els estimo a tots per igual.
Quan era jove em deia, acabaré visquent amb la dona que millor permeti els meus amors.
Avui en dia, ho sé, el treball, negoci, que més cuidaré serà el que em permeti, o millor toleri, els meus altres negocis.
Tothom al meu voltant haurà de brillar. I qui no pugui o no vulgui brillar s’haurà d’allunyar del meu costat. Això és el que vull dir quan dic tot per la poesia, també els meus diners i altres diners, tots els amors i totes les hores de treball.
En poc temps més la rebentaré.
Arribarem a vendre 2000 exemplars de tot el que publiqui el segell editorial Grupo Cero.
Tot per l’Editorial Grupo Cero vol dir tot per la poesia.
Visca jo, visca el poema,
visca l’abast d’una veu.
Endavant, amor meu, hem triomfat, ja no poden viure sense el Grupo Cero.
Estic una mica fart de tant malaltia al meu voltant. A vegades se’m regiren els budells i jo, també, estic malalt.
Em separaré, definitivament, de mi i ja no serà necessari estar malalt.
Els malalts mentals van per la vida volent transformar a les persones que s’apropen a ells, en marionetes barroeres del seu fantasmal teatre.
Cada vegada que, pels seus propis prejudicis o ignoràncies, el psicoanalista transforma un pacient en tractament psicoanalític en un malalt mental, es transformarà ell mateix, en una marioneta doblement barroera.
Veig tanta bogeria al meu voltant que em veig treballant sense parar fins als cent anys. I no és que quan compleixi cent anys la gent estarà molt millor però jo ja no voldré saber d’aquelles coses.
L’important és que tinc feina per 50 anys més i això em posa content perquè significa una vellesa de cinc estrelles.
Estic convençut, les coses estan ben fetes. Hi haurà feina per tots, però només podran els que s’animin a treballar una mica més del que necessiten.
A prop de les tres mil pàgines publicades sento que en 30, 40 anys més podria arribar a ser un gran escriptor. Després, el més important de mi ho hauran de fer uns altres i això serà el cos del Rei.
Et farà volar fins als confins de l’univers
encara que sé que volar és un dir del vers.
Avui potser podria dir-ho així: He de planejar 20 anys com a mínim ja que 20 anys com a mínim és el temps que em necessitaran com a psicoanalista.
Avui deixo de ser per viure. Estic content, molt content.
Escric amb un marcador de 12.500 pessetes i recordo que tota la meva obra fins aquí, més de tres mil pàgines publicades, les vaig escriure amb bolígrafs de 3x100 pessetes.
Confio en poder escriure unes 10.000 pàgines en menys de 20 anys. Quina meravella.
Tornar
és fàcil. Resistir, seguir endavant, això és el veritable.
Que bonic defensar els valors universals del bé i la bellesa.
Fa uns dies que no puc escriure del tot
fa uns dies que estic barallat amb el futur
fa uns dies que no vull saber res de mi
Fa uns dies, només uns dies, que no visc l’amor.
Ella és diferent a Ell però hem tardat un segle en adonarnos-en.
A vegades quan vull quedarme a soles amb mi em sento un geni.
Alguna cosa de mi hi haurà en mi, em dic i segueixo volant.
Ella és estranya a tots els fets.
Brodadora de llum, no sap una altra cosa que lligar-se a les paraules.
Vaig voler ser paladí de l’amor i em vaig quedar sol davant de tant de sol.
Vaig ser tot pols, miques enfront del sol.
On és el bé per a mi?
És una pregunta que es fa tothom i ningú pot contestar.
Acostumat a dones que tots els diners els paguen amb amor, he estalviat poc.
És com si pensés, algun dia, trobar-me amb la dona veritable. Una dona que torni petó a petó tot l’amor que reb.
Si li deixen diners torna amb diners i un somrís llunyà i quan algú inverteix en Ella diners a canvi de res, una dona veritable torna tots els diners i amb alguns interessos. En aquest darrer cas pot fins i tot no somriure. Els interessos juguen de somrís.
M’he d’ocupar personalment de l’administració de les meves coses.
Gent sense llei no s’hauria d’ocupar de les nostres relacions amb la justícia.
Mai més he de parlar amb la gent que comet l’error de l’error.
Després de rectificar els seus errors anar pel món dient que aquests errors són necessaris per a la formació.